Skip to content

L’ÈXODE MARROQUÍ

Fa aproximadament un més que un nen marroquí va deixar l’escola, a on estudia el meu fill, per a desplaçar-se a França. Quan llegiu aquest article una nena marroquí també haurà marxat de l’escola. Està previst que al mes vinent un altre nen marroquí també la deixi. De cara al curs proper alguns pares magrebins ja han comunicat que els seus fills no seguiran, ja que també marxen. La crisi està fent estralls. Cal aclarir que estic parlant exclusivament de la classe del meu fill, així doncs per deducció, el fenomen deu ser generalitzat.
Crec que hi ha molta demagògia per les diferents parts que mantenen un discurs enfrontat sobre el tema del magrebins. Considero que cap d’ells té la raó absoluta. Qui nega que la convivència entre la nostra cultura i la seva no és cap problema és com a poc un ingenu. Qui en fa “casus belli” o sia una guerra declarada, crec que demostra poca humanitat.
El meu punt de vista és -amb les naturals excepcions- que estem davant d’un problema real de convivència que no s’ha gestionat políticament bé. També valoro però, que ningú marxa de casa seva per gust sinó que ho fa per necessitat.
El que he explicat em fa pensar que si les coses continuen així, la PXC es quedarà sense arguments. Si els magrebins marxen per manca de feina en què basaran el seu discurs? És com el Barça i el Madrid, es necessiten mútuament per atiar la polèmica. Tampoc els valdrà l’eslògan electoral: “Primer els de casa”, doncs també s’està produint una fuga massiva dels que ells consideren d’aquí. Llicenciats i diplomats sense feina i jovent sense futur es busquen les garrofes a l’estranger. Esperem que els rebin amb un mínim de cortesia.

Il·lustració: http://www.tucamon.es/contenido/ninos-marroquies-en-el-cemacam-los-molinos-julio-agosto-08-fotos

Article publicat al Diari de Manlleu

 

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*