Skip to content

EL MALHUMOR

EL MALHUMOR

Tots tenim dies dolents. Estem de malhumor per coses que ens han passat o ens passen a la nostra vida.
Aquest malhumor el transmetem als altres amb respostes poc amables i amb desconsideració. Emetem una energia densa que ens embruta i i ho empastifa tot. Reconec que a mi també em passa sovint.
M’agradaria reprimir el meu mal humor però em penso que aquest no és pas el camí. Com més reprimeixes una mala costum -arrelada a la teva personalitat- més forta es torna. Siguem honestos: la qüestió primordial és donar-se compte del que t’està passant. Això ja és molt.
Reprimir-se pot ser útil en alguns moments concrets però no aporta cap solució definitiva, doncs el problema segueix vigent. La solució passa per un creixement personal global.
No sabem viure el moment i això ens provoca moltes alteracions que ens perjudiquen la qualitat de vida. El malhumor dels altres, encara que ens faci emprenyar, ens és una eina útil, doncs ens fa de mirall de com som nosaltres, malgrat que sovint no ho vulguem pas reconèixer.
Fa llàstima veure els polítics insultant-se continuadament. No són pas un bon exemple per als ciutadans, però cal dir que nosaltres tampoc som un bon exemple per als polítics. Ara més que mai cal reivindicar moltes coses. Cal fer-ho amb contundència, però seria òptim no perdre la serenitat i l’alegria de viure. Estaríem millor amb nosaltres mateixos si fóssim capaços de no perdre el centre, o sia de no alterar-nos. Fins i tot una protesta es podria convertir en una festa.
Hi ha un gran repte en el què escric i també en sorgeix una pregunta important. Per què ens afecta el malhumor dels altres? Senzillament perquè vivim en un nivell baix de consciència. Si no fos així, ens deixaria indiferents. Apujar-lo és un treball interior lent i que vol constància, però no hi vull pas renunciar.

Il·lustració: el-puma-juanjo.blogspot.com

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*