Skip to content

EN NICKI ÉS UN GOS

La gossa d’uns amics va tenir una cadellada de “petaners”. Els hi sabia greu matar-los. Els van oferir gratuïtament als seus amics.
Quan la nena de la Isabel i en Mario els va veure (de fet hi podeu posar els noms que us semblin), se’n va encaterinar. Viuen en un pis petit, no tenen temps ni per a respirar. Per sort treballen tots dos, però cal pagar la hipoteca cada mes i mirar que a la nena no li falti de res.
El van batejar amb el nom de Nicki (també podeu posar-li el nom que us sembli). Al principi tot va anar molt bé. La nena hi jugava molt, el cadell agraïa els afalacs i era feliç en la seva innocència. Sempre que algú l’acaronava el llepava en senyal d’estimació.
A poc a poc en Nicki va anar creixent, rosegava tot el que trobava, fins i tot les potes de les cadires.
Calia treure’l a passejar i els pares no tenien temps. La nena, la Cati (també hi podeu posar el nom que us plagui) és massa petita. Ara té cinc anys.
El cadell convertit en gos va esdevenir un greu problema. Ningú el treia a passejar. I es feia les feines a qualsevol lloc del pis. Lladrava i els veïns es queixaven.
Finalment la Isabel i en Mario (repeteixo, poseu-els-hi els noms que us plaguin) van decidir abandonar-lo a una urbanització i dir-li a la nena que s’havia escapat.
Ara en Nicki ( insisteixo: el nom li poseu vosaltres) vagareja pels carrers, sec, famèlic i amb la mirada baixa. A les nits plora. Udola mirant a la mare lluna. Com que té sentiments i capacitat de raonament pensa: no et refiïs mai de la “bona gent”. Habitualment sota aquesta cuirassa s’amaguen uns éssers dèbils, incapaços d’assumir les seves responsabilitats. Fins i tot són capaços de trair a un pobre gos a qui deien que estimaven.

Il·lustració:htpp://es-es.faceboook.com/media/set/?=a.111517638866802.13677.111499092201990&type=3

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*