Skip to content

“SENSEFICCIÓ”

Escric aquest article a sang calenta. Acabo de mirar el programa “Senseficció” sobre les imatges retallades, descartades i manipulades d’aquell pamflet fastigós que passaven als cinemes, entre pel·lícula i pel·lícula, quan encara se’n feien dues, anomenat NO-DO. Estic a put de vomitar. Els que no heu viscut el franquisme no sabeu pas què va ser allò.
Amb el suport de l’Església catòlica Franco era “Caudillo por la Gracia de Dios” . Quins temps més tristos, plens de repressió i de mentides constants. És impossible que si Déu existeix hagués nombrat a aquell sanguinari dictador “Caudillo de España”.
El fastigós general era tan mentider que fins i tot els calia manipular les imatges, fent veure que ficava les pilotes a dintre del forat quan jugava a golf.
Què ha canviat d’aquella Espanya? Molt menys del que ens pensem. La caverna mediàtica segueix la mateixa línia. A Espanya hi ha molts més franquistes del que nosaltres creiem.
Què en traiem els catalans de seguir a dintre d’un Estat on encara programes com “Cine de Barrio” arrasen en audiència?
Res de bo! Ens convé marxar de tant “cutrerio” a tota “pastilla”. Els catalans no som res de l’altre món però a molts de nosaltres se’ns remou l’estomac quant veiem aquelles imatges.
Al menys deixeu que parli d’alguna cosa positiva: al documental hi surt com actor, el manlleuenc, Antoni Anglada i als crèdits, hi vaig veure el MIT. Un petit consol al costat de tanta bajanada.

Il·lustració: htpp://www.generalisimofranco.com/fotoA.htm

article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*