Skip to content

ELS CRIMINALS DE LA GRALLA

La meva dona i jo vam elegir per viure un lloc tranquil. Els meus pares tenien un terreny i ens en van regalar una part. Hi vam edificar una casa que hem pagat a base de treball i esforç. Per tot el que he explicat no estem acostumats a massa fressa ni enrenous.
Jo sé que no tothom m’estima. Ja m’agradaria que no fos així, però això és demanar impossibles.
No sé si va ser casualitat o una venjança premeditada d’algú que no em vol bé. Ja se sap que això d’escriure a premsa i fer un programa de televisió, a vegades genera enemics.
El cas és que estàvem tan tranquils al jardí de casa quan de sobte van començar arribar grups de grallers. Potser eren quinze o vint i es van instal·lar al carrer, davant de casa nostra. Segons he sabut és costum que competeixin entre ells a veure qui fa més xivarri. La gent que els segueix balla i aplaudeix als que fan més fressa.
Quan van començar a tocar allò era horrible, una inharmonia absoluta. El gos- que ja és molt vell- va començar a bordar com un boig i des d’aleshores pateix d’afonia. Des d’aquell dia quan el crides no contesta. El veterinari m’ha dit que també té l’aparell auditiu afectat. Li he comprat un audiòfon per Internet i sembla que ha millorat una mica.
És sabut que les plantes tenen alguna mena de consciència, també els animals. Està comprovat científicament que si els hi poses música clàssica creixen més ufanoses i les bèsties es relaxen. Jo em desesperava perquè els hi queien les fulles a dojo. Fins i tot els roures- tot i ser estiu- van quedar pelats com el cul d’un mico. Ara semblen pals de telèfon. L’herba se’ns ha quedat tota rostida. Els insectes voladors queien a pes i els que van per terra ja no han caminat més. El ratolí del meu fill es va tornar boig i ara corre per dins de la gàbia com si fes una carrera al circuit de Catalunya. El cas però és que ningú el persegueix. El canari no ha cantat mai més i li van caure totes les plomes, està que fa pena i a vegades fins i tot se’m encara. També pateix d’anèmia.
Estem desesperats. A casa tots prenem pastilles per l’ansietat. Jo pateixo de somnis repetitius on se’m apareixen multitud de grallers que em persegueixen fins que em tiro per un precipici. Els metges ens han aconsellat que anem a una cantada d’havaneres però tinc por que sigui pitjor el remei que la malaltia.
És ben veritat: un mal moment pot desgraciar tota una vida!

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*