Skip to content

L’HOME ADORMIT

Explota la flor i li regala milers de colors i de perfums. Un ocell passa volant sota el blau inabastable, tot cridant a la vida. Les formigues treballen sense pausa al seu jardí. L’herba el crida tot dient: eh que hi sóc per a tu! Al capvespre l’horitzó es posa de colors rogencs i violetes. Al matí una dolça olor omple l’aire que li acarona la cara i li entre pels narius mentre els ocells criden donant la benvinguda al dia que esclata.
Ell no veu res de tot això perquè és l’home adormit, la son i la mandra el tenen corprès. Ell sempre ha fet el que li ha dit el “sistema” i mai s’ha dutxat nu, sota la pluja, mentre aquesta queia a raig sobre el seu cos. Ell és l’home de cartró-pedra preocupat pel que li passarà no se sap quan. Ell, que quan fa sexe, repeteix insistentment la postura del “missioner” i al acabar se’n va ràpidament a la dutxa. Ell és qui es comporta com un veí exemplar i que s’estima al seu fill i a la seva dona. Mai ningú en podrà dir mal. No falla mai quan cal anar a un enterrament, a un bateig o a un casament. El seu cap a la feina sempre el posa com a mostra de conducta exemplar. No li ha portat mai la contrària perquè la jerarquia és sagrada. Quan es jubili els seus companys li regalaran un rellotge amb una dedicació amable perquè sempre ha evitat qualsevol enfrontament.
Una vegada quan anava a treballar, un ocell se li va cagar a sobre el seu vestit impecable. Segurament és l’únic dia que va perdre els papers. Es va irritar de mala manera. Això no entrava en el què estava previst. Quan va morir el seu pare se li van escapar dues llàgrimes, perquè no és d’homes plorar ni expressar els sentiments.
Ara es va fent gran i comença a pensar en la mort de manera obsessiva. A les nits li costa dormir.
Per què no se sent feliç si sempre ha fet el que la societat li ha dit? No ho pot pas comprendre!
Avui quan m’he llevat em feia mandra afaitar-me. Havia dormit malament. M’he encarat amb el mirall i he patit un fort esglai perquè a la fi m’he adonat de que ell era jo.

Il·lustració: www.istockphoto.com/

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*