Skip to content

ADÉU JACK

Fa pocs dies va morir de vell el nostre gos. La seva història considero que bé val un article i aquests són els que a mi m’agrada d’escriure.
Quan va morir el gos anterior vam anar a la gossera. Allò era horrible. La pudor em va marejar i els crits dels animals m’arribaren al cor. En un moment determinat li vaig dir a la meva companya (mai més escriure la meva dona, doncs les persones no són de ningú) marxem o cauré a plom, estic marejat.
Un senyor se’ns va acostar i ens va pregar que ens emportéssim el seu gos que abans vivia al seu taller. A casa seva no hi cabia perquè era massa gros. Quan va tancar el negoci el va portar a la gossera, i el visitava regularment. Ens fa fer una pregunta: teniu jardí? Li vam dir que sí. Ell va insistir: “si us plau, el meu gos està patint i tindria un jardí per córrer”. “Emporteu-vos-el”! Jo li vaig dir que no, que estava marejat i que volia tornar a casa.
A la setmana següent vam tornar a la gossera. La meva decisió ja estava presa. Agafaria el primer gos que m’agradés i marxaria corrents. Renoi! Altre vegada aquell senyor!: “si us plau emporteu-vos el meu gos”. Què podíem contestar? Li vam dir que sí tot i que era molt gros. No volia pujar al cotxe però el seu amo li va parlar: “ puja i marxa amb aquests senyors, jo no et puc donar més”. El gos va obeir immediatament. Després ens va demanar si el podia venir a visitar. Li vam dir que sí i ho va fer diverses vegades.
En Jack sempre va agrair que li donéssim aixopluc. Era un vigilant extraordinari i ens estimava amb bogeria. Corria lliure pel jardí i a la nit entrava a casa i s’asseia al nostre costat. Quan feia molt fred i quan jo m’anava a dormir li obria la porta de casa i li demanava: vols sortir o quedar-te? Ell decidia.
El meu cunyat fa fer un sot a la casa pairal de la família de la meva companya. Li vam dipositar i amb el tractor el va colgar de terra. Mentre jo en veu baixa deia unes paraules:… “no es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare”…(Evangeli de Mateu 10,26-33) Mai acceptaré un Déu que el seu amor i compassió no inclogui a tots els éssers vivents. Adéu Jack i bon viatge

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*