Skip to content

VISCA CATALUNYA LLIURE!

Ja he escrit altres vegades que no m’agrada parlar de política. Però sobre aquest tema sí que escriuré tantes vegades com ho consideri oportú.
D’entrada dir-vos que havia deixat de comprar la premsa- exceptuant el Diari de Manlleu- perquè tot eren males notícies. Ara la torno a adquirir i segueixo amb passió el procés que s’ha endegat cap a la independència del nostre país. Jo sempre havia pensat que la solució era el confederalisme però després de la befa de l’Estatut vaig entendre clarament que no hi havia cap més sortida que apostar per la plena sobirania de Catalunya.
Estic agradablement sorprès del que ha passat. Hem estat la societat civil els qui hem dit: prou! Els partits polítics s’han vist superats per un clam incontestable. Ara s’estan ressituant perquè si ens volen representar no els hi queda cap més remei. Ha quedat clar que no els necessitem. Crec que la resposta massiva de la manifestació de l’onze de setembre els hi ha enviat un missatge molt clar: si no hi sou, ja ens ho farem nosaltres!
El dia de la manifestació vaig escoltar a força gent parlant en castellà i brandant l’estelada. Això és magnífic! Catalanoparlants i castellanoparlants hem de fer front comú. Un país és quelcom més que la llengua. El més important és estimar-lo.
El que diguin a Madrid no m’importa. Ha quedat clar que decidirem els catalans. Sí que considero important el que escriu la premsa internacional. La qüestió catalana ha superat les fronteres de l’Estat espanyol i és notícia permanent arreu del món.
Penso que el President de la Generalitat, Artur Mas, ha entès el missatge i les seves decisions són valentes i honestes. No puc dir el mateix del PSC- exceptuant l’agrupació de Manlleu- han tornat ha posar el disc ratllat del federalisme quan no tenen ni grup propi al Congrés a Madrid. Ells que juntament amb el PSOE i el PP i el suport del tribunal constitucional (escrit es minúscules per voluntat de l’autor) van estroncar aquesta possibilitat per la qual Pasqual Maragall havia apostat amb valentia. Aquesta cançó ja avorreix i no se la creu ningú.
S’ha obert un ventall impensable tan sols fa un any enrere. Molts catalans hem explotat: no tolerarem més insults ni boicots als nostres productes! No ens empassarem més l’espoli fiscal que patim i que ens converteix en un país tercermundista en el qual els qui més pateixen són els més necessitats! Ja n’hi ja prou d’ignomínies!: per què hem de pagar les autopistes si els altres no en paguen? Per què hem de pagar un euro per recepte si els espanyols- que malbaraten els nostres diners- no l’abonen i se’ls gasten- per exemple- construint aeroports sense passatgers a Castelló. Volem escoles amb ordinadors, una sanitat pública modèlica i així un llarg etcètera.
És una qüestió de dignitat i aquesta no es pidola, es pren pacíficament.

Article publicat al “Diari de Manlleu”

Il·lustració: www.elperiodico.cat

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*