Skip to content

SOBRE LA IRA I LA RANCÜNIA

Reconec que a vegades tinc atacs d’ira. Estic treballant aquest problema. El primer que cal valorar és que les emocions actuen més ràpid que l’intel·lecte.  És un treball que requereix de molta paciència i constància. Reprimir-la no serveix de res. Més tard o més d’hora explota amb molta més virulència. Penso que és bo – sempre que es pugui- abans de contestar, deixar passar uns breus moments per a frenar l’allau d’emocions. Si això falla cal analitzar el que ha passat.

> La ira sempre suposa imposar a l’altre la teva força. No és gens democràtica. Presenta també d’altres problemes. S’altera el sistema nerviós i és un sentiment que genera emocions negatives. No val la pena sentir-se culpable si en tens un episodi. Això no serveix de res. És un forat de pou.

Us acabo d’explicar un del meus defectes. En canvi us puc dir honestament que no sóc gens rancuniós. Em puc enfadar amb algú però sempre estic disposat a fer-hi les paus. No em costa gens. Els humans no som perfectes, així doncs cal saber perdonar i perdonar-se.

Hi ha persones que al defecte de la ira i sumen el de la rancúnia. Un altre sentiment negatiu que repercuteix en contra de l’equilibri i la pau amb un mateix. Aquestes emocions ens fan infeliços així doncs, crec que és important que en siguem conscients. No penso renunciar a la felicitat malgrat que potser no l’aconseguiré mai del tot. Crec que els éssers humans hi tenim dret, però aquest és un treball personal que no podem delegar. És massa fàcil donar sempre la culpa als altres.

Article publicat al “Diari de Manlleu”

Il·lustració: juancarrion.wordpress.com

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*