Skip to content

VOTEM JA!

Vull començar amb una anècdota que per a mi és quelcom més. Fa pocs dies vaig tenir una conversa informal amb un Diputat del Parlament de Catalunya del PP del qual no escriuré el nom. Hi havia altres persones-algunes periodistes- que intervenien puntualment en la xerrada. En primer lloc el vull felicitar per la seva sinceritat i cordialitat. D’entrada, i perquè les coses quedessin ben clares, li vaig dir que jo votaria un partit independentista. Després li vaig plantejar que l’Estat espanyol com estava estructurat en l’actualitat era econòmicament insostenible. Així doncs o els catalans marxàvem d’Espanya o ens portarien a la ruïna. No es podien mantenir tantes Comunitats Autònomes, Parlaments, Diputacions etcètera. Vaig quedar sorprès per la seva resposta: “ Pensi que no som japonesos. Ells estan acostumats a immolar-se, nosaltres no. Si féssim això que vostè proposa ens quedaríem a l’atur molt polítics”. Una resposta que malgrat no compartir-la és del tot honesta. Després li vaig comentar que aquestes eleccions eren en realitat un plebiscit on la qüestió principal era si els ciutadans volíem una Catalunya independent- lliure per a decidir- o no. La seva resposta també fou molt directe: “Realment és així”.
Es va donar una circumstància curiosa- i prometo que ho vaig fer sense mala fe- massa sovint em passen aquestes coses que es poden malinterpretar. Ell anava molt ben vestit. Portava un escut que era una bandera mitat catalana i mitat espanyola. Li havia caigut molta caspa a l’espatlla. En un acte inconscient li vaig expulsar: no es va enfadar en absolut i fins i tot em va donar les gràcies.
La meva sorpresa va ser majúscula quan em va confessar que des de Madrid no s’havia sabut estimar als catalans i que el poble català era molt sensible en aquest aspecte. Per acabar em vaig atrevir a preguntar-li quants Diputats creia que trauria el PP. Em va contestar que amb vint-i-un es sentirien satisfets. Ens vam donar la mà. Mil vegades prefereixo un Diputat Popular sincer- en la intimitat- que un de socialista que em vulgui vendre la quadratura del cercle.
No tindria cap problema en conviure amb aquest senyor en una Catalunya lliure. Estic segur que ens tindríem un gran respecte malgrat les enormes diferencies ideològiques.
la campanya electoral serà molt pesada, bruta i plena d’insults i amenaces. No en vull saber res. No la penso seguir. No em vull embrutar l’ànima. Jo ja estic a punt per anar a votar. Ho tinc tot decidit, però m’hauré d’esperar.

Article publicat al “Diari de Manlleu”

Il·lustració: www.photaki.es/fotos-urnas-p1

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*