Skip to content

ELS OBLIDATS D’AQUESTES FESTES

Hi ha moltes persones que durant aquestes festes ho passaran malament per diferents circumstàncies.
Els que escrivim a la premsa i/o col·laborem en altres mitjans de comunicació tenim-massa sovint- el costum de parlar de temes genèrics i evitem les qüestions personals que de fet són les que coneixem més bé perquè en tenim un coneixement empíric. Jo intento evitar-ho. Malgrat que tots tenim els nostres secrets no tinc cap pudor en explicar -sovint- coses que m’han passat en primera persona. Crec que els qui ens llegeixen, ens miren per la televisió etcètera, s’ho mereixen.
Em centraré doncs en dues situacions que he viscut en la meva pell, encara que de la primera ja fa molts anys.
Aquests dies són especialment durs pels qui han patit una ruptura sentimental que ells no desitjaven. Al ser festes familiars aquest vuit es farà més dolorós. El problema dels nostres patiments és que sempre depenem dels altres per a ser feliços. No busquem a dintre nostre: que és a on hi ha aquest oasi tant preuat. Reconec que això vol un treball seriós i que no és gens fàcil.
No m’agrada-gens ni mica- fer “moralina” als meus articles, però amb aquest faré una excepció.
Cal pensar que el dolor és passatger. El que ara es viu com un trencament irreparable, és una oportunitat que tenim per a créixer com a persones lliures. Quan et carreguen amb la responsabilitat de tot el que ha passat, és radicalment fals. Molt poques vegades és així. Les responsabilitats dels fracassos de parella solen ser compartides. És de covards donar sempre la culpa als altres de tot el que ens passa a la vida i – a sobre- quedar-se tan tranquils mentre els hi carregues el pes de la responsabilitat.
Als qui hem perdut a un familiar que estimàvem també ens seran especialment difícils aquests dies. Cal fer el cor fort i entendre-malgrat que mai hi volem pensar-que la mort forma part intrínseca de la vida.
El temps curarà a poc a poc les ferides i malgrat que no oblidarem mai a aquesta persona traspassada, el dolor anirà minvant. Pensem en els moments millors que vam viure amb ella i no en el que faríem plegats si fos viva. Fins i tot és aconsellable que un cop superat el dol- especialment els familiars més directes- s’obrin a la vida i a cercar noves experiències personals i col·lectives.
Perdoneu la “moralina” amb que he carregat aquest article però em volia dirigir directament al cor dels lectors i no he sabut fer-ho de cap altra manera.
Il·lustració: caminodeguerreros-jass.blogspot.com

Article publicat al “Diari de Manlleu”

 

 

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*