Skip to content

LES CABÒRIES DE BENET XVI

El Papa de Roma- suposo que després d’estudis molt profunds- ha proclamat que al pessebre no hi havia ni el bou ni la mula. Vaja, quin gran descobriment!

Oblida Benet XVI que el pessebre és un simbolisme i que no cal fer lectures estrictes ni literalistes.

Els Evangelis canònics (els que l’Església catòlica accepta com a inspirats, els altres els va declarar apòcrifs sense cap raó lògica) dels pastors i dels àngels tan sols en parla l’Evangeli de Mateu (1.18-25) però el de Lluc(2.1-7) es refereix únicament a què quan va néixer Jesús, uns mags, (que no reis) van arribar a Jerusalem (que no a Betlem). Així doncs també caldria suprimir els Reis. Pessebre es pot traduir com a menjadora doncs com explica Lluc no van trobar cap posada a on descansar mentre anaven camí d’empadronar-se. Per pura lògica a on hi ha una menjadora hi solen haver animals. En definitiva però, crec que ens trobem davant d’una discussió ridícula.
També cal fer esmena que els Evangelis són fruit de la tradició oral i que no els van escriure els evangelistes. Els estudiosos daten la seva escriptura- concretament la dels canònics sinòptics (que veuen de la mateixa font), Mateu, Marc i Lluc – mínimament, uns setanta anys després de la mort de Crist i el de Joan més de tres-cents.

Suprimit pràcticament tot el pessebre caldria també esborrar el dia 25 de desembre com a data del naixement de Jesús. Els historiadors i els estudiosos coincideixen majoritàriament que aquest es va produir pels voltants de la tardor. Estan d’acord també que l’any del naixement també està equivocat i el situen entre quatre i dos anys abans.

Cal també explicar que els primers cristians, al principi s’anomenaven seguidors del Natzarè i estaven dividits en multitud de sectes, com ara. No es va començar a celebrar aquesta festivitat fins uns quatre segles després de la mort de Jesús aprofitant que els romans en aquelles dates dedicaven al déu Saturn la festa del sol invencible, doncs el dia ja creixia en temps de llum. Hi ha algunes discrepàncies sobre el que he escrit però cal dir que tots els que ho han estudiat- inclosos la immensa majoria d’erudits catòlics- neguen la data del 25 de desembre de manera taxativa.

Històricament la primera referència del pessebre, amb bou i mula, ens l’ofereix Francesc d’Assís el qual va organitzar un pessebre vivent a Greccio. Aquest gran místic tenia molt clar que la celebració més important no era la mort ni la posterior reencarnació de Jesús, sinó el seu naixement. Un nen desvalgut- fill de Déu, fet home- que ens portava un missatge revolucionari d’amor i compassió, dirigit a tota la humanitat. Sembla que un deixeble de Francesc va tenir un somni a on va visualitzar el pessebre com es va realitzar posteriorment a Greccio. Segurament Francesc d’Assís era sabedor també de la cita del profeta Isaïes (01/03) que va deixar escrit. “ coneix el bou al seu amo i l’ase el pessebre del seu propietari, però Israel no entén, el meu poble no té coneixement”.

Aquesta frase la podríem interpretar com un elogi al coneixement intuïtiu de les coses naturals que tenen els animals.
També hi podem veure el simbolisme – amb la presència del bou i la mula- d’un elogi als més humils i “pecadors” doncs són animals de càrrega i treballadors de la terra, resultat d’un creuament; genèticament impurs.

Els jueus mantenien la distància amb els impurs: publicans (recaptadors d’impostos per compte dels ocupants romans). També amb els “pecadors” i “pecadores” possiblement aquestes últimes -dones- es dedicaven a la prostitució. També menyspreaven altres costums i a les persones que no s’ajustessin a la seva estricta ortodòxia. Jesús, en canvi, opta per la proximitat i l’amistat- parla, beu i menja amb ells i elles- i fins tot proclama que passaran al davant dels justos al Regne de Déu. Ho exemplifica amb la paràbola de l’ovella perduda. El pastor deixa totes les altres ovelles fins que la retroba. També la del fill que torna a casa després de dilapidar tots els diners.

De seguir per aquest camí Benet XVI no ens deixarà tan sols sense el bou i la mula. També pot ser que-sense adonar-se’n- aboleixi tota l’essència del cristianisme

Article publicat al “Diari de Manlleu”

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*