Skip to content

LES MALALTIES,LES EMOCIONS I EL DRET A DECIDIR DELS CATALANS

En una entrevista que vaig realitzar a la televisió al metge Àngel Roig pel programa “Invitació a viure” aquest va vincular les malalties amb estats emocionals negatius que vivim. Fins i tot certs tipus de càncer.
Va posar exemples molt clars i indiscutibles: per exemple després d’una setmana de treball amb molta tensió, quan descanses de la feina, solen aparèixer migranyes o mal de cap. Això és totalment cert doncs a la meva esposa li passa. Jo, que he patit diverses operacions al sistema digestiu, quan em poso excessivament nerviós o irritable pateixo de gastroenteritis. Si em discuteixo amb algú el meu sistema nerviós també se’n recent
Les emocions de qualitat – abraçades, simpatia, empatia, respecte, etcètera- manifestava el doctor que són generadores de salut. Les denses o negatives provoquen malalties.
Partint d’aquesta premissa vull fer una extrapolació entre les relacions Catalunya i Espanya.
Espanya no ens estima. Contínuament ens falta al respecte: a la nostra llengua, a la nostra manera de ser, ens espolia econòmicament, ens anomena despectivament “polacos”. Certs mitjans de comunicació de Madrid difonen calumnies i injuries i un llarg etcètera. Nosaltres el podríem estimar però ells busquen la confrontació. Malauradament per això hem arribat a la situació actual. Jo era confederalista però arrel de la burla del TC a l’Estatut ho vaig tenir clar. No podíem seguir plegats. Una de les parts no mostrava cap voluntat d’empatia, sinergia, respecte i comprensió. Així doncs era millor tenir una relació de cordialitat però que cadascú fes el seu camí. Sobre aquesta qüestió- els agradi o no a Madrid- ens haurem de pronunciar en referèndum o consulta els ciutadans de Catalunya i les dues parts hauran d’acatar el resultat de les urnes. Agradi o desplagui.
No podem dilatar aquest procés. Tantes emocions negatives – malgrat que hem d’intentar que ens afectin el menys possible- ens faran emmalaltir. Molts ciutadans catalans corren el risc- si no vigilen- d’acabar en mans del Institut Català de la Salut i del Servei Català de la Salud i com que no hi ha ni un ral a la caixa i cada cop manca més personal sanitari, les llistes d’espera es van fent més llargues. Potser arribarà un moment que es passarà directament de l’aparició de la malaltia a l’enterrament.
Tampoc tenim gaire consol els que paguem medicina privada. La veritat- i ho dic per experiència- dels hospitals com més lluny millor.

Article publicat al “Diari de Manlleu”

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*