Skip to content

SOBRE EL CARNESTOLTES

Ja sé que aquest article no agradarà a molts lectors, però com que jo respecto la seva opinió, també cal que es respecti la meva, malgrat que sigui minoritària.
Quan va tornar això que en diuen democràcia i que jo ho qualifico de partitocràcia, moltes persones es van entestar en recuperar totes les tradicions.
Penso que n’hi ha que encara tenen un sentit. D’altres no, són un anacronisme.
Quan Franco i l’Església catòlica manaven a l’Estat espanyol la situació era diferent, malgrat que encarara la jerarquia catòlica gaudeix d’un tracte de privilegi econòmic, que és una burla a les creences d’altres persones, algunes també cristianes o que pertanyen a d’altres religions o a cap. No és de rebut el concordat amb el Vaticà, i menys en un Estat suposadament aconfessional. A pesar del què he escrit, podem votar lliurament (amb l’excepció del dret a decidir dels catalans).
Em pregunto quin sentit té ara el carnestoltes. Quan la jerarquia catòlica tenia poder- i cal reconèixer que encara en té massa- era lògic muntar una gran disbauxa col·lectiva doncs estava prohibit i vivíem en una repressió continuada.
No m’agrada que m’organitzin la vida. Si un dia -responsable o irresponsablement- decideixo muntar una gran bacanal, ja me n’ocuparé personalment. Convidaré a qui més em plagui i entomaré les conseqüències posteriors dels meus excessos.
He escrit altres vegades que estic a favor de la legalització de totes les drogues. És la única manera d’acabar amb la màfia i amb els narcotraficants. És imprescindible però, que s’expliqui a l’escola les
conseqüències perjudicials que tenen. També cal dir que no totes són iguals. No crec pas que la marihuana sigui pitjor que el tabac i l’alcohol. Jo fumo i consumeixo alcohol habitualment i en canvi no puc prendre marihuana perquè em produeix ansietat. Preferiria que fos al revés, especialment respecte al tabac.
Em sembla un escàndol que des d’organismes públics i amb diner públic, es potenciïn actes en els quals força persones consumeixen substàncies tòxiques i addictives sense mesura, com per exemple alcohol.
Tampoc entenc quin sentit té disfressar-se- faig una excepció amb la mainada- si ja hi anem tot l’any. Els humans utilitzem continuadament aquest recurs per manipular als altres amb la finalitat d’aconseguir el què volem.
Tant se val. Ja sé que el què he escrit és un pensament minoritari, però això no vol pas dir que la majoria posseeixi la veritat absoluta, ni jo tampoc.

article publicat al “Diari de Manlleu”

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*