Skip to content

AMB EL COR GLAÇAT

S’acosta la primavera però vivim en una comarca en que aquesta estació, com la tardor, dura molt poc. O molta calor o molt fred.

A la meva edat es busca la temprança -la qual cosa no vol dir que s’aconsegueixi-però aquest hivern m’ha glaçat el cor.

Estic cansat d’aguantar els problemes dels altres. Sumats amb els meus, originen una càrrega excessivament pesada. La gestió del dia a dia també se’m fa a vegades un llastre .Cada dia ho tinc més clar: no m’agrada viure tot l’any a Osona! M’estimo Manlleu però això no hi té res a veure. Visc a l’Esquirol i és un bon lloc, però tan sols d’abril a octubre. Quan arriba el novembre m’agradaria marxar a la vora de la mar (en femení), fins que tornés la primavera .La meva esposa té massa feina. Tenim un nen d’onze anys. La meva mare i la tieta estan malaltes. Tot juga en contra però el meu cap no deixa de donar-hi voltes. Vull marxar uns mesos cada any d’Osona i si no es possible, desitjo viure tot a l’any a la vora de la mar (en femení).

M’agradaria una caseta petita- sense cap estridència- amb humilitat. Mai he volgut tenir una segona residència. Massa maldecaps.

Sí! Una caseta vora la mar. Amb dues habitacions, un petit estudi-biblioteca a on poder escriure. Un bany modest, una cuina menjador i una terrasseta. Dedicant-me exclusivament al periodisme i a escriure. Portar -com ja he escrit- una vida senzilla. Passejar per la sorra. Guaitar la mar. Estimat i estimant. Gaudir intensament del moment present, mentre espero sense por, l’hora del traspàs inevitable.

Avui m’he negat a sortir de casa. Feia fred, plovia i el vent bufava fort jugant amb els arbres.

Plego d’escriure. Demà ho repassaré. Em nego a fer res més. Queda poc temps de llum natural. Tan sols encendré la llar de foc, miraré des del sofà el jardí que sembla mort i em posaré un disc de l’Eros Ramazzotti: concretament “se bastasse una canzone”. Mentre, seguiré donant voltes sobre què vull fer quan s’acosti el proper hivern. Segurament sóc massa covard per a trencar els meus hàbits però a vegades també sóc imprevisible.

Article publicat al “Diari de Manlleu”

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*