Skip to content

UNA ANÈCDOTA EMOTIVA I REVELADORA

Fa pocs dies em va aturar un senyor i em va demanar si volia que m’expliqués una curiositat que li va passar amb el meu avi, en Bartomeu Puig.
Li vaig contestar que estaria encantat d’escoltar-lo. De fet no vaig conèixer a cap dels meu dos avis.
Em va relatar que, quan ell era petit, va anar a treballar a una empresa a on li calia netejar els motors, les màquines dels quals s’aturaven el cap de setmana.
El primer dia es va presentar tot cofoi a la fàbrica amb la indumentària de treball impecable. El meu avi se’l va mirar i es veu que li va comentar on anava tant polit, doncs la feina era greixosa i bruta.
Qui m’ho explicava es va estranyar, doncs era la roba habitual per a fer aquella tasca. Segons em va detallar, el meu avi li va dir: “ posat una peça de treball usada i bruta. No ho veus que les dones estan esgotades de tant treballar! Com li tornaràs d’empastifada i negre aquesta roba que portes posada, si la uses per a fer aquesta feina?! Et penses que la teva mare pot amb tot?!”
Aquesta anècdota m’agrada! El meu avi era un home com cal i amb visió de la justícia social! Sabia molt poc de la seva vida i ara en sé un xic més.
En aquella època les dones treballaven moltes hores a les fàbriques. Amb salaris inferiors als dels homes. Pujaven la canalla. Preparaven el menjar. A Manlleu anaven a rentar al canal, on l’aigua devia ser tant glaçada que els hi esberlava els dits de les mans i s’ocupaven també de moltes altres tasques.
Fa poc es va celebrar el dia de la dona treballadora. Aquest és el meu petit homenatge.
Estic convençut que- malgrat que sempre hi ha excepcions- elles, durant dècades han sostingut el món. Nosaltres- els homes- ja ens hauríem rendit fa anys, ofegats per un pes insuportable.

Article publicat al Diari de Manlleu

Il·lustració: www.cccb.org/es/album_descobreix-brangul_barcelona_1909_1945-38372

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*