Skip to content

SOBRE L’ESPIRITUALITAT I LA RELIGIÓ

L’espiritualitat pertany a l’àmbit íntim de cadascú. Una persona que vulgui desenvolupar la seva part espiritual es converteix en un buscador que intenta conèixer millor el seu interior. Sòcrates ja va dir: “home coneix-te a tu mateix” o “tan sols sé que no sé res”. També va dir Pitàgores: “tot el que està a dintre està a fora”. És un treball individual que es bo compartir-lo en grup però pertany a la part més personal de cadascú. La finalitat d’aquest coneixement és saber les lleis que operen a l’univers. La seva constitució i el seu funcionament per aconseguir tenir més pau i felicitat i també per comprendre millor i compartir aquestes virtuts amb els altres éssers sofrents. En definitiva és un camí profund cap a l’auto-coneixement, el canvi personal, la compassió i l’amor.
No deixa de ser curiós que els místics- de diferents espiritualitats- coincideixen en el què és comú a l’essència humana. No solen ser ben vistos per les religions oficials doncs les úniques normes que accepten són les de la comprovació empírica, fruit de la seva recerca i del treball interior.
En canvi que són les religions? Modestament opino que poca cosa més que un producte barroer destinat al consum massiu.
Com exemple posaré el que ha passat aquest dies al Vaticà. Allò semblava més un acte mediàtic que qualsevol altre cosa que tingués a veure amb l’espiritualitat. Jo ho comparo amb els estats psicològics i sociològics dels fans de grups de moda de la música moderna i popular.
Les religions- mitjançant les seves jerarquies- imposen uns dogmes que cal seguir sí o sí. Es solen enfrontar entre elles- fins i tot amb guerres, atemptats i fanatismes que no tenen res d’espirituals- perquè totes pretenen tenir la veritat absoluta. Qui les segueix ha d’acatar- sense haver-ho viscut en primera persona- les normes imposades, les quals no són qüestionables.
No em serveix recórrer a l’etimologia de la paraula : “religium” que vol dir lligar o relligar el què aparentment està desunit. Un concepte que sí que és espiritual, però les paraules són ens vius i el seu significat canvia amb el pas del temps.
La manera de funcionar de les religions i la dels partits polítics s’assembla molt. Per què serà?

Article publicat al “Diari de Manlleu”

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*