Skip to content

REVOLUCIONS PERSONALS O COL·LECTIVES?

Està demostrat històricament que les millors idees que genera la humanitat quan les posa a la pràctica es converteixen en una caricatura de l’original.
Podria citar el socialisme, el cristianisme i un llarg etcètera.
Què ens passa doncs? La meva conclusió és que les persones som molt més que un cervell pensant. Hi juguen les emocions i molts altres factors que són els responsables de què una idea exel·lent es converteixi en una calamitat.
L’estat actual de les coses és deplorable. No hi ha justícia social, ni pau ni felicitat al nostra planeta, amb comptades excepcions..
Crec molt difícil que siguem capaços de canviar res en positiu doncs com he dit, fins i tot les millors idees acaben en desastres quan les posem a la pràctica.
El lògic corol·lari o la conclusió a la que arribo és que primer que res cal fer una revolució personal: però això requereix esforç, fa mandra i és més fàcil sempre buscar culpables a l’exterior.
Opino que aquesta transformació passa per a conèixer-nos millor. Ens calen eines per saber com funciona la nostra part intel·lectual, l’emocional i la instintiva.
És lamentable, però res de tot això s’ensenya a l’escola tradicional.
Insisteixo, no crec que el món pugui canviar a millor sense aquesta transformació.Vivim en l’enveja, l’egoisme, la supèrbia i un llarg etcètera de negativitats. I és clar les revolucions que proposem en queden impregnades i fan malbé les millors idees.
El món és el resultat de la mitjana dels que hi vivim i crec que suspenem estrepitosament. Jo el primer.
Si un dia arribéssim a l’aprovat just- ja no parlo de notable o exel·lent- seria un miracle.

Article publicat al Diari de Manlleu

Il·lustració : www.artehistoria.jcyl.es/u2 obras/15255.ht

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*