Skip to content

CARTA AL MEU PARE

Quin mal dia aquell que et vaig trucar perquè no teníem aigua corrent, degut a la gelada. Vas agafar el cotxe- que per cert mai havies sabut conduir- i tot pujant a l’Esquirol et vas estaballar contra un arbre a una avinguda de Manlleu i tot i que vas lluitar vas acabar traspassant.
Tu, que quan et vas casar amb la meva mare, la teva família et va regalar una vaca i aquest va ser tot els vostre patrimoni. Tu, que no sabies llegir ni escriure- en vas aprendre de casat- gràcies a unes classes particulars.
Tu, que no sabies expressar obertament els sentiments perquè tel’s havien castrat des de petit.
Fa pocs dies fent obres de fusteria al despatx- que havia sigut casa teva- en Jaume Pujadas va descobrir un forat amagat i en va sortir, entre altres coses, un anell d’or, molt petit, que porta gravat l’any del meu naixement. Vull que sàpigues que des de fa un temps l’ebenisteria Pujadas fa les obres del despatx. Així segueixo la tradició, doncs sempre havies dit que eren els millors.
Tu, que et passaves els diumenges repassant les escriptures de casa teva i del terreny de l’Esquirol perquè després de molts anys de fer jornada i mitja havies aconseguit tenir un petit patrimoni. Tu, que quan era petit escoltaves, amb mi, a dintre del llit, la loteria de nadal i de més gran quan els dimonis m’atacaven em volies al teu llit i em feies companyia.
Tu, que quan ens vam fer- amb la meva companya- la casa a l’Esquirol i el constructor et va dir que tenia por de que no podés pagar-la li vas dir: tira endavant! Jo en responc! La paraula del meu fill és sagrada! I es va construir la casa perquè a l’Esquirol eres un déu.
Tu, que eres saurí i trobaves aigua a sota terra, vas convertir l’Esquirol en un oasi quan abans era un desert. Recordo que un dia et vaig dir que ja n’hi havia prou de regalar l’aigua i et vaig marcar uns preus. Tu vas acceptar de cobrar.los.
Tu, que quan et vaig comunicar que la meva esposa estava embarassada no t’ho creies doncs sempre t’havia dit que no tindria fills.
Tu, que deies a tothom que era el millor Graduat Social i que guanyava-exageraves- tots els judicis als jutjats socials.
Tu, que em deies que si no estaves al seu costat, el nostre petit fill no s’adormia.
Tu, que em portaves de ben petit al a veure l’AEC Manlleu i que em vas inculcar l’amor per l’equip del que aleshores era un poble. Et vull dir que ara en sóc l’assessor cultural, entre altres tasques que m’ha encolomat el President.
Aquest petit anell recuperat i que ara penja al mig del meu pit, ha despertat a dintre meu un fort sentiment de gratitud i d’amor cap a tu. Per què no tornes collons?! Et trobo a faltar!
“Mitjons, petons i americanes, un os i flors i un dinosaure” (Els Manel).

Article publicat al Diari de Manlleu

Il·lustració: blogscristianos.com.es

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*