Skip to content

MISSATGE IMPORTANT A TOTS ELS MEUS LECTORS

Diuen els científics que cada set anys canviem totes les cel·lules del cos. La nostra ment també està en constant evolució.
Ha arribat un moment a la meva vida que necessito més anonimat del que tinc. Les múltiples ocupacions- que jo mateix he elegit- les paga la meva ment i també el meu cos que com sabeu ha estat objecte de diverses operacions quirúrgiques importants.
Com que em vull dirigir a tots vosaltres amb el cor a la mà cal que sapigueu que la meva mare i la meva tia- que també em va fer de mare quan era un infant- estan malaltes.
En l’actualitat faig un programa de TV setmanal, escric al Diari de Manlleu cada setmana, també al 9 NOU hi publico un parell d’articles al mes. Amb el meu company Josep Puntí escrivim un article mensual pel Col·legi de Graduats Socials de Barcelona.
He intentant delegar tot el que he pogut de l’assessoria però hi ha algunes coses que em toca entomar-les personalment.
Intento ajudar a l’AEC manlleu en tot el que s’escau… En fi ja no puc més.
A la vida cal prendre decisions. Això sempre és un risc però no hi ha cap més alternativa.
A finals de juny s’acaba la segona temporada del programa de TV “Invitació a viure” que presento sota la direcció d’en Sergi Pérez i que arriba a moltes poblacions de Catalunya gràcies a la TDI. El problema més important és que també em cal fer de productor.
Ens prendrem un recés. M’han ofert realitzar un altra programa però també em cal fer de productor. He decidit no acceptar.
Una altra cosa és participar esporàdicament en alguna tertúlia de TV, això no genera obligacions i porta molt poca feina.
No vull deixar d’escriure al Diari de Manlleu- el meu director és magnífic i és el setmanari de la ciutat que m’estimo- però hauré de rebaixar el rime. Em puc comprometre a escriure dos articles cada mes. Al 9 NOU també n’hi faré un o dos i seguirem escrivint el que fem amb el meu company, pel Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, sobre dret laboral i seguretat social.
La resta de temps el dedicaré a les obligacions que comporta l’assessoria i que no puc delegar.També a l’atenció dels familiars malalts, a la família en general i a seguir col·laborant-modestament -amb l’AEC Manlleu.
Necessito tranquil·litat. No puc seguir el ritme.
Així que això no és un adéu. Senzillament ens trobarem menys sovint.
Gràcies amics!

Article publicat al Diari de Manlleu

Il·lustració: es.123rf.com/imagenes-de…/ulls_marrones.html

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*