Skip to content

LES ADMINISTRACIONS DE LA VERGONYA

Durant dos matins seguits me les vaig tenir primer amb l’Organisme del Cadastre. Després amb el Departament de Benestar i Família de la Generalitat.
Resulta que al cadastre es van equivocar, degut a una segregació i posterior adjunció d’una petita part de la parcel·la a on residim. Segons ells visc en una casa que té 180 metres quadrats construïts, garatge, terrasses i traster a part quan en realitat l’habitacle, o sia el metres construïts que conformen el que és exclusivament la casa en té poc més de cent. Després de dos anys de lluita em van desestimar el recurs perquè hi mancava un document.
Emprenyat de veritat vaig parlar amb la funcionaria- a la qual amb els impostos li pago part del seu sou-i em va contestar que entenia que aquell document era imprescindible per resoldre al meu favor l’expedient.
Cabrejat de veritat li vaig contestar que la seva obligació legal en base a la Constitució i la llei de Procediment Administratiu Comú era requerir-me’l abans de resoldre negativament.
Com que es posar fatxenda la vaig advertir que li presentaria una querella per manca de diligència i que a més li demanaria danys i perjudicis inclosos els morals. Es va espantar i em va proposar que presentés un nou recurs Jo li vaig contestar que no estava disposat a esperar dos anys més perquè no em donava la gana de pagar un IBI incorrecte i que no s’ajustava a la realitat. La solució: “Vostè presenti el recurs i estigui tranquil que jo ja estaré al cas”. Així funciona aquest país de vergonya!
Al dia següent vaig reclamar al departament de nòmines de l’àrea de Benestar i Família de la Generalitat a la qual li haurien de canviar el nom: per exemple li escauria el de Malestar a les Famílies.
La meva tia que està ingressada a la residència Aura de Manlleu- cada mes costa aproximadament uns 2.000 euros- té una resolució de la Generalitat de data del 11-12-2012 a on se li declara el grau de discapacitat màxim de dependència i el dret a percebre 715,07 euros mensuals en concepte de prestació d’ajuda. Encara no ha cobrat mai i el departament de nòmines no em sap dir quan pagaran.
Vaig exigir parlar amb els serveis jurídics. D’entrada s’hi negaven a passar-m’hi però la meva titulació de Graduat Social va fer efecte i vaig aconseguir parlar amb un lletrat. Després d’exposar-li els meus arguments jurídics li vaig advertir que els presentaria un escrit i que si me’l desestimaven interposaria demanda jurisdiccional al jutjats socials i posteriorment ho publicaria a la premsa. Em va contestar que tenia clar que jo guanyaria el judici però que ell no hi podia fer-hi res fins que hi hagués sentència. Magnífica solució!
Cada dia és una batalla esgotadora amb l’Administració i el que no comprenc és com molts ciutadans aguanten impertèrrits tot aquell desgavell administratiu de l’Estat espanyol i de l’Administració catalana.
Com he escrit altres vegades la dignitat no es pidola. Simplement s’exigeix.

Article publicat al Diari de Manlleu

Il·lustració: nachobernabeu.com

 

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*