Skip to content

UNA DE POLÍTICS,PERIODISTES I TOREROS

El divendres dia 28 d’enguany- com informava el Diari de Manlleu -vam fer un triangular de germanor de futbol set. Hi havia tres equips una mica barrejats formats per membres de la junta de l’AEC Manlleu, polítics manlleuencs, periodistes i de torero no n’hi havia cap però no hagués estat pas fora de lloc, doncs sovint tot plegat semblava una “patxanga”.
Em va tocar fer de porter amb l’equip directiu de l’AEC Manlleu. Vam arribar a la final i vam perdre per dos a un.
Em cal agrair al director d’aquest setmanari la seva crònica publicada en l’anterior edició que transcric literalment: “ …i per sobre de tot l’excel.lent actuació de Llucià Guiteras,, porter de l’equip taronja, que ho va aturar gairebé tot, amb totes les parts possibles, i de totes les maneres inimaginables…”Si senyor! Això és periodisme veraç i objectiu. I perquè amagar-ho: en vaig aturar una- amb els collons- quan el davanter encarava tot sol la porteria.
Sobre en Josep Maria Costa- director d’aquest setmanari- dir que hi va posar voluntat però li va mancar encert en el remat a porteria buida. El nostre president -en Josep Anglada- va salvar un gol sobre la ratlla però, aviat, es va esfondrar físicament . A la cara no li ho diria perquè sempre explica que es cuida molt, que fa esport no beu alcohol i no fuma, però la realitat és tossuda. Si practiqués sexe tàntric estaria més en forma. Un esment per en Josep Mª Collell que va ser l’estrella del nostre equip.
Un record per en Jaume Torras- antic porter del Manlleu quan militava a segona B- i director tècnic de l’AEC Manlleu. Em va cedir el lloc i ell va reforçar l’equip guanyador. Ara ha fitxat pel cos tècnic del FC Barcelona. Que tinguis molta sort company!
Hi havia molts regidors i periodistes. L’alcalde no es va atrevir a vestir-se de curt i s’ho mirava des de darrera la barrera, i ull que no ho dic pas amb ironia. O potser sí?
Gràcies a tots els polítics i periodistes que van venir a jugar el partit o van participar a la festa fent d’espectadors.
l’Enric Gil -periodista de Ràdio Manlleu -es va fer mal en un turmell de manera fortuïta i li va caldre usar crosses uns dies.
El president em volia fer jugar amb els periodistes però m’hi vaig negar. No es fiava de les meves qualitats tècniques. Això va provocar que sortís al camp molt motivat.
Actes com aquest demostren la implicació de l’AEC Manlleu amb la seva ciutat. També que la societat civil, els polítics i la premsa- malgrat les diferències que a vegades hi pugui haver – poden conviure amb estimació i respecte.
Hem d’aconseguir que cada estiu es repeteixi aquesta festa.
Per acabar: sopar de germanor a la terrassa del restaurant Rusinyol. Perfecte!
Ah! que no m’en descuidi: els membres de la directiva- com sempre- ens vam pagar el sopar de la butxaca. Amb això el president és inflexible.

Article publicat al Diari de Manlleu

Il·lustració: nomadas.abc.es/galeria…fotos/de-toreros

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*