Skip to content

LA TIETA PILAR

De petit vaig tenir tres mares. La Dolors, la iaia, i la tia Pilar. Sempre l’he considerada una mare. Ella sempre m’ha tractat com un fill.
La tieta es va casar però no va tenir fills. Va morir el tiet Jaume(el seu marit) i va quedar vídua. Posteriorment va morir el meu pare. La tia Pilar i la Dolors se’n van anar a viure juntes. La iaia ja feia molt anys que havia traspassat.
Sort en vam tenir -quan el nostre fill era petit- de les seves atencions. No haguéssim pas pogut amb tot.
La tia va cuidar els pares del tiet fins a la mort, també treballava a “Can Llanes”.
Ara està al a residència Aura de Manlleu. Va patir un procés degeneratiu. Primer va començar a perdre la memòria, després la mobilitat i finalment la parla. Ara està asseguda en una cadira de rodes. Cal cuidar-se també de la seva higiene personal doncs no controla les seves necessitats fisiològiques.
Quan la vaig a veure surto emocionalment fet pols. Somriu i li han donat unes claus de nena petita amb les que juga perquè si no es posa nerviosa i es rasca persistentment.
Diu alguna paraula però és molt difícil entendre-la i no acaba cap frase una mica llarga.
Ens cuidem de que no li falti de res. Fa poc vam anar a veure-la amb el meu fill. Li vam agafar les mans. Jo en un moment determinat li vaig parlar de quan treballava a “Can Llanes” i vaig quedar astorat doncs vaig entendre perfectament que contestava: Una merda!. El nen i jo vam esclafir a riure i quan paràvem ens miràvem i tornàvem a començar.
No em centraré en el cas de la meva tia doncs no sóc cap professional de la medecina però penso que – en general- i degut a la tecnologia de què disposem estem allargant la vida d’una manera artificial.
És costum entre algunes tribus de l’Amazones retirar-se a morir quan la persona detecta que ha arribat el seu moment i que les seves facultats ja estan molt deteriorades.
També existeix aquest hàbit en algunes tribus americanes i en els esquimals.
En Xirinacs va ser un exemple a Catalunya quan greument malalt es va retirar a morir i el en van trobar ja traspassat.
Tinc presa una decisió- si les meves facultats mentals m’ho permeten- quan el meu cos i/o la meva ment es deteriorin greument em retiraré a morir amb dignitat. La mort forma part de la vida i viceversa. Això sí! Com més tard millor. Més temps per aprendre.
Opino que tot el que existeix és energia i té diferents graus de consciència. També penso que la roda de la vida i de la mort implica que tornarem, ja que la consciència persisteix. Així doncs ja tornaré per acabar la feina personal pendent. No crec -en absolut- que aquesta manera d’entendre la vida i la mort tingui res a veure amb el suïcidi ni amb la covardia. Més aviat considero que és un acte profundament espiritual.
És una manera de pensar que pot ser controvertida, però és la meva i cal respectar-la.
Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*