Skip to content

DE VACANCES PER OSONA (PER COLLONS)

El dilluns 15 de juliol d’enguany vaig assistir a una reunió de la junta de l’AEC Manlleu. Ja no em trobava gaire bé i a la nit vaig començar a vomitar com una font. I així fins l’endemà. Tenia també un fort dolor abdominal. No em vaig sorprendre- sí emprenyar- doncs després de les operacions quirúrgiques que he sofert al sistema digestiu a vegades pateixo d’oclusions o suboclusions intestinals. Dimarts a mitja nit ja no podia mes i la meva parella va avisar a l’ambulància de l’Aliança.
No sé pas d’on van venir però van tardar aproximadament una hora. La “cafetera” que van enviar era més una furgoneta de mudances que no pas cap altra cosa.
Hi vaig pujar pel meu peu mentre em cargolava de dolor. Vaig demanar que em punxessin quelcom per alleugerir-mer però no duien medicació ni tan sols infermera o metge.
No vaig poder gaudir del viatge degut al dolor i a la foscor. Suposo que vam anar de l’Esquirol a Roda de Ter i després a Vic. Primer a la Clínica Sant Josep. A on em van calmar el dolor i l’ansietat, posteriorment vam acabar l’esplèndida ruta nocturna a l’HGV.
Com que sóc mutualista, després de quatre hores d’espera, em van pujar la quarta planta.
Del menjar en puc dir poca cosa doncs pràcticament no el vaig poder provar ja que m’alimentaven per via intravenosa.
Després de tres dies vaig poder tornar a casa. El servei en general bo. La doctora una excel·lent professional, també les infermeres i els auxiliars clínics.
Poca cosa puc explicar doncs d’aquestes vacances. Sobre el trasllat ja ho he detallat. Sobre ja gastronomia també ja ho he dit tot. Le esperes molt llargues. L’hotel? Podria estar millor però a la quarta planta ten’s habitació personal i aire acondicionat.
Lo més bonic d’aquestes petites vacances va ser trobar antics coneguts i persones de Manlleu amb qui vaig fer petar la xerrada doncs havien elegit el mateix hotel que jo.
El preu? Et permeten pagar amb quotes mensuals sense interessos.
Sort que ja coneixia la bellesa de la ciutat de Vic doncs no la vaig poder visitar ja que tenia la mobilitat molt reduïda al estar subjecte a un pal de ferro amb rodes, del qual hi penjaven varies bosses de medicació i alimentació.
Vist el fracàs d’aquestes petites vacances he decidit fer-ne per l’agost. Així doncs durant aquest mes- com és habitual- no escriuré articles. Tampoc amb el company Josep Puntí publicarem l’article del Col·legi de Graduats Socials. Ara toca descansar. Encara que sigui al sofà de casa. Per setembre ens retrobem!
Article publicat al bisetmanari el 9NOU

Il·lustració: Consorci Hospitalari de Vic

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*