Skip to content

EL BAR PARRAMON

Estem meditant amb la família la possibilitat de traslladar-nos de l’Esquirol a Manlleu els mesos més crus de l’hivern. A L’Esquirol estem molt bé però a vegades em sento una mica aïllat.
Em fa una mica de por perquè a casa ho tinc tot per mà. També perquè algun dia m’he passejat per Manlleu després del capvespre i estava tot desert. Em penso que això de les xarxes socials és un greu problema. Tothom tancat a casa enganxat a l’ordinador.
D’això en diuen comunicació? Quins collons! Abans la gent es mirava a la cara, es tocava, parlava, etcètera. Ara tot és virtual.
La cosa s’ha agreujat des de que va tancar el bar Parramon. Jo sempre escric el que penso així que no faré una excepció. Al “Parra” s’hi van gestar algunes decisions polítiques poc encertades pels interessos Manlleu. Ara bé al “Parra” sempre trobaves algú amb qui fer-la petar. A vegades en Jaume s’hi afegia mentre et prenies una bona cervesa doncs la carta era extensa i variada.
I ara què? Això s’ha perdut i ningú ha agafat el relleu. Manlleu sense el “Parra” no és el mateix.
Al traslladar-nos a viure a l’Esquirol hi anava menys però es tractava d’una qüestió psicològica. Sabies que hi havia un lloc que si necessitaves sortir sempre hi trobaries algú conegut. Si més no el mateix Jaume.
Tenies la certesa de que hi havia una casa oberta moltes hores al dia per mirar els ulls de persones apreciades, malgrat que a vegades – en algunes coses- pensessis diferent.
Recordo que en Jaume es publicitava amb la frase: “la segona casa de molts”. Era veritat. Alló sí que era un Parlament democràtic fet amb llistes obertes i no el que tenim ara.
Que a vegades et trobaves en minoria? I què, però era democràtic i jo ja hi estic acostumat a que alguns dels meus pensaments no siguin a vegades , compartits per la majoria. El respecte no faltava i això és el què importa. Un lliure pensador sempre està en minoria absoluta.
No sé que farem aquest hivern però si passo uns mesos a Manlleu em cal tenir present que al Bus-Stop- on vaig sovint- tanquen d’hora i al Xauxa on sempre sóc ben acollit se m’hi podria fer de dia i la família s’enfadaria.
Tan sols hi veig una solució: com que em costa dormir, compraré alguns llibres d’autoajuda i si no m’agraden i m’emprenyo, aprofitaré el temps i calaré foc a l’ordinador, el qual no ha parat de desconnectar-se i tornar-se a connectar- sense motiu aparent, per complicar-me la vida- mentre escrivia aquest article.
Collons de màquines sense sentiments!

Article publicat al Diari de Manlleu

Il·lustració: http//www.taringa.net/posts7info75767816/Robots-Generaciones-Categorias-Robot.Sexual.html

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*