Skip to content

UNA GUITARRA

 

De petit vaig estudiar música. Vaig fer tres anys de solfeig i els corresponents exàmens al Conservatori. Així doncs no vaig acabar el cinc cursos. Quan va ser l’hora de decidir quin instrument volia aprendre a tocar, vaig dir que la guitarra. A la família no li va plaure la meva decisió i em van fer estudiar un altre instrument. Quantes vegades he lamentat que no pogués triar!
De fet, els meus escrits substitueixen les cançons que no he composat mai, però els manca melodia.
Vivim en un món on tot és complicat. Si tingués diners suficients us ben prometo que em retiraria a sota una alzina. Potser també faria algun article o narració i participaria esporàdicament en algun programa de ràdio o televisió. La comunicació amb els altres és de les poques coses que em fa sentir bé.
Aquesta societat no permet que t’aturis. No pots dir fins aquí he arribat. Hi ha persones que depenen de les teves decisions. L’economia familiar també.
Ara hem ampliat l’assessoria. Quins mal de caps! I sort que el personal ha ajudat de valent i s’ha cuidat de moltes coses- gràcies a tots- perquè jo no em veia pas capaç.
Un Graduat Social que no ho vol ser?. Doncs sí! Em cal matisar que últimament he hagut de delegar per problemes de salut molta de la feina que feia.
Quan vaig exercir als jutjats socials, em vaig partir la cara pels meus clients en cada plet. Que no t’agradi una feina no exclou que cal fer-la tant bé com sàpigues. El contrari és enganyar al client. Cal ser un professional preparat i honest. Aquest és el nostre petit secret i seguirem pel mateix camí.
Un empresari que no té vocació d’empresari? Doncs sí! Això em passa a mi.
Si existeix la reencarnació em plauria una vida basada en la senzillesa d’esperit. La felicitat extreta de les petites coses. No us enganyaré pas: tampoc voldria tenir problemes econòmics ni privar-me d’algun petit caprici (això ja ho he viscut i sé com tracta la nostra societat als dissidents).
Observo a persones que s’exhibeixen continuadament com si fossin grans triomfadors , perquè han assolit una bona posició econòmica. De fet no tenen res, perquè tot el seu èxit està basat en el reconeixement extern (i si els altres deixessin d’aplaudir?). I si el vaixell s’enfonsés?
No em queixaré del que he aconseguit. Una economia sanejada dóna tranquil·litat i fins i tot pots donar-te algun caprici. I sobre aquests capricis no penso pas donar cap explicació a ningú. Faltaria més!
Cal però valorar el preu pagat i la veritat el trobo alt, excessivament alt i estic preocupat perquè els frens no responen bé del tot.
Una guitarra, una melodia, una cançó. El vent a la cara, la blanca cal de les cases i el blau del cel i la mar, font de tota la vida. La bandera grega voleiant lliure, envoltada d’oliveres que mai s’haurien d’haver tallat. Vivint cada instant com si fos l’últim de la vida.
Si us penseu que sóc un triomfador aneu molt equivocats. Jo reso cada dia pels rebels que fracassaren perquè el viatge encara no ha conclòs i sóc tossut de mena.

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*