Skip to content

VIES

Que cadascú interpreti aquest article com li plagui. Si es produís el desdoblament de la línia de tren Barcelona- Puigcerdà n’hi haurien no tres de vies sinó quatre ,totes en direcció a França o sia fora d’Espanya. Ara bé el tren es podria aturar a Alp, Planoles, Puigcerdà etcètera. Dependria del que decidíssim els catalans.
En una recent excursió a Mollet del Vallès em va semblar- escoltant opinions- que el tren no passaria de Ripoll. En canvi si la decisió es prengués a Osona no pararíem fins a Brussel·les de pet.  Personalment m’agraden els nusos ferroviaris. Per això em passo moltes hores a les estacions imaginant a on van els viatgers, que pensen, si són feliços etcètera….Ja tinc 56 a

Durant molts anys vaig esperar impacient que la via es desdoblés però sempre tot va seguir igual. Fins i tot un dia vaig presenciar com una colla de cabrons catalans i espanyols tiraven per la porta del tren l’aleshores Molt Honorable President de Generalitat Pasqual Maragall. Vaig córrer a ajudar-lo i recordo que em va dir: “no es preocupi m’han trencat l’ànima. I això no té solució”Aquell dia vaig ser conscient que què no hi hauria cap desdoblament i em vaig emprenyar de valent. Vaig pensar que de via tan sols n’hi havia una i que aquesta sortia d’Espanya. Segueixo pensant el mateix.

Fa massa anys que es parla de desdoblar la via Barcelona- Puigcerdà i no s’ha aconseguit mai res. Tampoc veig ara-repassant els pressupostos de l’Estat- que hi hagi cap quantitat pressupostada. De fet aquestes coses es decideixen a Madrid a a ells ja els hi agrada l’estat actual de la línia.

 que es desdoblin moltes vies però si a la capital de l’Estat ho creuen innecessari i fins i tot una despesa absurda estem perdent el temps. No som pas nosaltres qui ho hem de demanar doncs això ja fa temps que ho fem sense rebre cap resposta.Un dia- mentre rellegia a JacK Kerouac- em vaig cansar d’estar-me a les estacions esperant endebades. Em vaig posar a caminar seguint la via del tren en direcció a la frontera. Vaig anar trobant cada cop més i més persones que feien el mateix camí que jo. Fins i tot una em va dir perquè no portava cap bandera. Jo li vaig contestar que no m’agradaven les banderes, ni les fronteres, ni els exercits…. Em va proposar de donar-m’en una que portava les quatre barres i una estelada blava. Vaig acceptar amb una condició: portar-la fins que arribés a Brussel·les.

Article publicat al bisetmanari el 9Nou

il·lustració: es.123 rf.com/photo_142977786_las-vias-del-tren.html

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*