Skip to content

BEATIFICACIONS MASSIVES

El Diari de Manlleu informava en l’edició de la setmana passada  de la beatificació massiva de 522 religiosos i laics morts de forma violenta al segle XX a Catalunya i a Espanya. Dos dels nous beats havien nascut a Manlleu.
En realitat per a dir-ho de manera més senzilla s’honorava a les persones assassinades durant la guerra civil pels republicans.
Aquella bogeria, que era pura venjança, va durar tres o quatre mesos. No cal oblidar però que l’Església catòlica s’havia posat al costat durant segles a favor dels poderosos i en aquest cas concret dels feixistes que comandats per Franco i d’altres generals van realitzar un cop  d’estat contra la legalitat vigent.
Deploro els assassinats d’aquelles persones com deploro l’assassinat sistemàtic de de molts republicans dujant la guerra civil que van perdurar un cop acabada aquesta. Encara ara no s’han pogut entregar les despulles de molts d’ells als seus familiars.
Per què lla jerarquia catòlica no demana perdó per haver donar suport als feixistes durant i després de la guerra?
El president de la Conferència Episcopal Espanyola- el feixista Rouco Varela- no va tenir collons de venir a Catalunya a presidir l’acte. En canvi el president de la Generalitat senyor Artur Mas sí que hi va participar.
Senyor Mas: vostè es va equivocar greument. Com a President Molt Honorable de tots els catalans vostè tan sols ha de participar en actes on s’honori a tots els màrtirs d’aquella bogeria. Cal que li recordi l’assassinat del nostre president, Lluís Companys, entregat pels nazis a Franco? Cal que li recordi els afusellaments massius que van realitzar els feixistes un cop acabada la guerra? Cal que li recordi el trist destí dels exiliats catalans i espanyols entregats per Franco als nazis i que van morir majoritariament als camps de concentració? Escrivint aquest article m’estic cabrejant de valent.
L’anterior Papa- Ratzinger- en un acte de gran valentia, va dimitir perquè no va poder suportar la corrupció de la jerarquia que l’envoltava i perquè no es va veure amb forces per a realitzar el canvis radicals que li calia a l’institució. Va deixar però un ampli dossier amb noms i cognoms.
Aquest és un home valent que fa declaracions humanístiques que ens deixen a molts bocabadats i esperançats  en que el canvi necessari a l’Església es produirà. Que les paraules i els fets de Jesús tornaran a ser un referent per a molts. Aquell Jesús profundament humà, que abocava compassió i amor a dolls i que s’autoanoanomenava- humilment- el fill de l’home.
Vull acabar aquest article amb una estrofa d’una cançó de Raimon coneguda  per molts: … “A l’any 40 quan jo vaig nàixer, jo crec que tots, tots, havíem perdut, a l’any 40…”

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*