Skip to content

QUANT DE SOFRIMENT, COLLONS!

 

L’altre dia amb un bon amic reflexionàvem sobre el sofriment. La seva conclusió -que comparteixo- és que molt d’aquest és perfectament evitable.
Nens i nenes moren en aquest planeta per manca d’aliments- quan com mai som capaços de produir-ne de sobres- o per malalties perfectament curables.
Guerres ocasionades per una pèssima manera d’entendre la religió, per interessos econòmics, per nacionalismes fonamentalistes i un llarg etcètera ocasionen que aquest planeta sagni pels quatre costats.
També existeix el patiment psíquic, que ens generem nosaltres mateixos, doncs no som capaços de viure el moment amb intensitat sense demanar res més, i també el del cos físic.
No negaré que viure implica- a vegades- patir. Per exemple plorem quan naixem, també ens posem malalts i morir- sovint- tampoc és fàcil.
Penso que no hi ha tasca més important a la vida que intentar estar en pau amb un mateix i gaudir del moment present. També opino que els qui ocasionen sofriment als altres són l’escòria de la nostra especie. Acuso als qui callen perquè són còmplices d’aquests crims contra la humanitat.
Quan ja no se sap amb exactitud que significa ser d’esquerres crec hi ha una premissa que podria aclarir la situació: qui treballa per reduir el propi sofriment i el dels altres és d’esquerres encara que no s`hi anomeni. Així doncs – com que jo mateix he creat la definició i ningú me l’ha imposada- em declaro públicament d’esquerres. Amb més motiu- i perdoneu l’humor negre- perquè a la meva mare va perdre el braç dret treballant en un màquina tèxtil. Si algú li molesta que m’autoanomeni d’esquerres pel fet de tingui la majoria de participacions d’una empresa, dedicada als serveis jurídics o que condueixi un cotxe un xic ostentós- de segona mà per cert- li contesto clar i català: me la bufa!
Fa anys que vaig renunciar a pertànyer a cap partit polític ni a cap congregació religiosa. I encara més, opino que el sistema de partits és una xacra i és profundament antidemocràtic perquè mai sumen esforços i es passen el dia esbatussant-se, oblidant la causa principal de la seva raó de ser, (crec en les llistes obertes). Les religions -degut a les jerarquies- i interpretacions literalistes massa vegades són un problema més que una solució.
No acato cap jerarquia, ni política ni religiosa. Ara bé, em declaro públicament – i sense cap mena de vergonya- seguidor dels ensenyaments de Jesús de Natzaret i dels del Buda Sakiamuny encara que massa sovint faig el contrari del que diuen aquestes ensenyances
Acabo l’article: sento crits. La gossa ha tingut cadells i a vegades li cauen del cau i no sap tornar-els-hi. Els hi posaré al seu lloc, no vull que sofreixin. Per ara no tinc res més important a fer.

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*