Skip to content

ATAC BRUTAL A L’ESTAT SOCIAL

 

Vaig assistir al Centre Cívic de Can Pau Rava a una brillant conferència d’en Josep Burgaya que portava per títol “Economia de l’absurd: quan comprar més barat contribueixes a quedar-te sense feina”. L’organitzava CCOO sota el títol genèric de “Això no és una crisi és una estafa”.
Vaig sortir desolat. El conferenciant va explicar detalladament com es va produir la desregularització bancaria que ens ha portat a la crisi actual. També- donant noms i cognoms- de la pràctica habitual de moltes multinacionals de deslocalitzar la producció a països on no hi ha Estat social . La fabricació es produeix en situacions d’esclavatge dels treballadors. Així el producte surt a preus, que els Estats amb drets socials no poden competir. Els ciutadans d’aquí comprem barat, però a canvi molts es queden sense feina.
Vivim una autèntica revolució endegada per polítics, economistes, grans empresaris, etcètera, que amb l’excusa de l’economia global ,el que volen és que els drets universals que hem aconseguit quedin a mercè de l’oferta i la demanda sense mesures reguladores per als més dèbils. O sia: economia global sí, drets socials no. Cadascú que s’espavili i qui no tingui feina és perquè és un inútil (quins collons!).
Les persones som éssers ètics i socials. Amb aquesta política sense ètica tampoc hi ha societat possible que s’aguanti. Ens necessitem els uns als altres. Tots som útils per aportar alguna cosa positiva a la nostra societat. Sense aquesta tornarem a la llei de la selva.
Em sorprèn que aquests conspiradors no s’adonin del gran risc de fractura irreversible que estan generant. Quan moltes persones ja ho hagin perdut tot- inclosa l’esperança- es pensen potser que hi haurà pau social? O parem aquestes polítiques criminals o això acabarà molt malament. Dostoievski- a les seves novel·les, escrites a la segona meitat del segle XIX – recomano la que porta per títol l’Idiota o Els Dimonis-, ja va advertir a l’aristocràcia russa que si no milloraven radicalment les condicions dels camperols i treballadors allò acabaria malament i que hi hauria una revolució de conseqüències imprevisibles i que possiblement els dimonis- com anomenava ell als nihilistes i comunistes d’estat- es farien amb el poder. I Així va passar.
Em permeto reiterar l’advertència. Insisteixo en que això no acabarà bé.
La socialdemocràcia va aconseguir generar drets socials i prestacions universals per a tots els ciutadans. En definitiva una societat més justa. L’objectiu d’aquest atac brutal a l’Estat social és destruir-la.
Penso que ja és hora que es tornin a posar aranzels als productes fabricats en Estats on no es respecta els drets mínims dels treballadors. Si no ho fem així anem a la destrucció massiva dels llocs de treball i al caos total de la societat en la qual vivim. Tampoc podem tolerar l’esclavatge criminal a que són sotmesos milions de persones que treballen a l’anomenat tercer món.
Necessitem fabricar, el sector serveis és incapaç de generar llocs de treball per a tots.
Article publicat al bisetmanari EL 9 NOU

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*