Skip to content

LA TRISTA HISTÒRIA DEL REI KNOR

 

HASTING

El rei Knor va governar a la segona meitat del segle XVIII un petit regne que va ampliar ostensiblement amb les seves conquestes.
El rei era molt superb, avariciós, golafre (mai tenia prou de res). La seva ira era- quan se li portava la contraria- temuda per tots. També era molt envejós doncs no suportava que ningú fos més poderós que ell. La seva luxúria no tenia límits i quan ell i els seus soldats conquerien un territori violaven i assassinaven a totes les dones que podien i mataven als seus fills.
El rei s’havia casat als setze anys- profundament enamorat- amb la princesa d’un país veí. Sempre es van estimar profundament, i quan estava al costat de la seva muller era dels pocs moments en els quals sentia una certa pau interior. Va tenir dos fills que van morir joves i molts de bastards però malgrat això mai va deixar d’estimar la seva esposa. Van envellir plegats a pesar que ell era poc a la cort doncs les seves guerres no tenien aturador.
El seu poble vivia en la misèria, explotat per una aristocràcia que el temia i l’adorava. Les peticions de diners i béns eren constants per poder finançar les guerres.
Quan va arribar a la velledat es va retirar al seu castell. Mai havia tingut peresa però xacrat i cansat va decidir passar la resta dels seus dies al costat de la seva estimada esposa.
Un dia- de bon matí- quan es va despertar- va comprovar que ella havia expirat, de vella, mentre dormia. Víctima d’un dolor insuportable incendià el castell.
Mai més es va refer. Tenia somnis repetitius on veia com tallava els caps dels seus enemics, com violava a dones indefenses, com llevava la vida de nens innocents, com incendiava les ciutats conquerides després d’espoliar-les
Un cop reconstruït el castell es va tancar en un senzill habitacle. Hi havia una llar de foc, una butaca, un llit, una taula i un crucifix penjat a la paret.
Es passava els dies mirant per la finestra, des d’on albirava llargues explanades de gespa ben tallades i els jardins del seu castell. Pensava en la seva muller- que havia traspassat- també en tot el que havia fet al llarg de la seva vida. Grosses llàgrimes lliscaven per les seves galtes. Que havia fet per millorar la qualitat de vida dels seus súbdits? Res. La seva vanitat i el seu caràcter havien omplert el món de dolor. La única cosa positiva havia estar aquell amor delicat entre ell i la seva esposa.
Mirava el crucifix i el seu cor vessava sang de dolor. Aquell home clavat en una creu. Desposseït de qualsevol dignitat, ignominiosament nu.
Un dia els seus servents el van trobar assegut a la butaca amb els ulls clucs. Havia mort de velledat i de tristesa. Que poc havia sabut estimar la vida!

Notes de l’autor:
1/ Aquesta és una narració inventada malgrat que la imaginació supera- sovint- la realitat.
2/ Ha estat escrita mentre l’autor escoltava el disc Lizart de King Crimnson i concretament la música de la peça: Princepe Rupert Awakes.

Narració publicada al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*