Skip to content

LA GOSSA I ELS GOSSETS

 

Des de que vivim a l’Esquirol sempre hem tingut gos. Pot passejar pel jardí i mai està estacat. Si no fos amb aquestes circumstàncies no en voldria pas tenir. Els animals necessiten-com les persones- un entorn adequat a les seves necessitats vitals. No suporto veure gossos encadenats o que els manca espai per viure amb llibertat.
Quan va morir en Jack- un pastor alemany que vam recollir a la gossera- una treballadora del despatx ens va oferir una gosseta de pocs mesos. El seu avi havia estat campió d’Espanya de bellesa i la gossa és una preciositat.
Un dia un gos va saltar la porta del jardí i va quedar prenyada. No detallaré la seva “detenció” perquè va ser surrealista i el propietari en va sortir impune,(coses de l’Esquirol).
La gossa s’anomena Dara i és una pastora alemanya que té un ulls tant grossos com dues llunes. Quan se’t queda mirant fixament quedes bocabadat. La seva mirada és noble i translúcida. T’arriba directament al cor. Què carall deu pensar?A la nit – quan fa fred- deixem que dormi a dins de casa. La sorpresa va ser majúscula la matinada que es va posar a cadellar. Unes fresses estranyes ens van despertar a tots. Era ella que udolava i roncava pels dolors del part.
El meu fill que té 12 anys estava al·lucinat amb l’espectacle. Mai oblidaré com s’ho mirava i com patia perquè tot sortís bé.
Va tenir set cadells però un va néixer mort. Aquesta circumstància- del cadell sense vida- em va fer pensar durant molts dies. Encara ara no li trobo el sentit, però prefereixo creure en el misteri que acceptar un món absurd. És evident que existeixen unes lleis universals malgrat que a vegades no el hi trobo una raó lògica.
Els cadells han anat creixent i la seva mare els ha cuidat amb una persistència i un amor que fa pensar molt sobre quina és la naturalesa dels éssers que anomenem animals irracionals.
Tots sis són una preciositat i el meu fill ha viscut dia a dia el seu desenvolupament vital i fisiològic. Ha estat una lliçó magistral per a ell.
Juguen, s’esbatussen i fins i tot un dia vaig atrapar al meu fill que d’amagades, en tenia un a dintre del llit.
Ara caldrà anar-los regalant. Ens en quedarem un. Espero que la gossa no pateixi massa per aquesta separació inevitable.
Vida i mort (m’agrada més traspàs), una constant en aquest planeta.
Just acabat l’article han vingut l’Helena i en Guillem. Una parella encantadora que viu en una masoveria, i se n’han emportat un. Segur que estarà bé. Han triat un mascle i li han posat Hiru, que en eusquera significa tres. Que siguis feliç Hiru!
Narració publicada al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*