Skip to content

UN CONTE DE NADAL

 

Hi havia una vegada un petit país on la gent era raonablement feliç. Tothom tenia feina i cadascú realitzava la tasca més adequada a les seves capacitats. Els sous no eren iguals per tothom però no existien excessives diferències i el govern marcava un salari mínim suficientment ampli.
Tots els ciutadans tenien un habitacle digne en propietat amb accés a hipoteques a baix interès .
A l’escola no es donaven deures i s’aprenia jugant. L’ensenyament era gratuït.
Els serveis sanitaris no es pagaven i eren d’una gran qualitat. El més grans gaudien de tota mena de prestacions. Se’ls anomenava ancians perquè eren persones sàvies degut el que havien aprés al llarg de la experiència acumulada durant vida.
Quan s’havia de decidir sobre un tema controvertit es convocava una consulta vinculant entre tots els ciutadans.
Els governants eren elegits en llistes obertes i no existien els partits polítics. Els ancians constituïen una cambra estrictament consultiva que assessorava al govern elegit per democràcia directe.
Existia un únic banc nacionalitzat, que gestionava crèdits i hipoteques a les empreses i a les persones a un interès barat. Els ciutadans hi dipositaven els seus estalvis, i cobraven interessos segons la disponibilitat de la tresoreria.
Els rius i els llacs eren nets. Tot la brossa no orgànica es reciclava. L’aire era pur i s’evitava la pol·lució lumínica. La contaminació ambiental pràcticament no existia. Havien invertit investigant noves fonts d’energies. El cotxes i els mitjans de transport funcionaven amb energies netes. Ningú pagava consum elèctric doncs el cost de producció era zero.
Els carrers eren nets i la vegetació es cuidava amb molta cura. Havien aprés a distingir entre mirar i veure que no és pas el mateix, (aquesta afirmació es mereix per si sola un article que us quedo a deure).
Hi havia teatres, auditoris i tota la cultura era cuidada amb extrema sensibilitat. El govern pagava les infraestructures però no subvencionava als artistes per no crear greuges comparatius. Els ciutadans eren prou cultes per decidir per ells mateixos quin espectacle triar.
Moltes persones practicaven meditació, tai-txi i altres disciplines d’autoconeixement.
Potser em preguntareu on està ubicat aquest país. No cal que mireu els mapes, ni que consulteu Internet. El títol ja ho diu: és un compte de nadal! De fet però està en el cor de cada persona.
Article publicat al bisetmanari el 9 NOU

.