Skip to content

UN NADAL QUALSEVOL

La Maria i en Josep ja fa dies que van de bòlit,preparant les festes nadalenques Que si fer una llista de regals, anar-los a comprar, fer el pessebre, posar llumetes a l’exterior,comprar un arbre de Nadal, una figura del Papa Noel , tenir controlat el què han d’adquirir per menjar i un llarg etcètera  que els fa viures en un estat de tensió mútua que provocaque s’esbatussin per qualsevol petitesa..
Tots dos treballen, però els seus sous són curts i no es poden pas permetre anar de vacances, i encara menys amb la situació econòmica actual, doncs el seu fill estudia religions comparades a una universitat francesa.
Ja no es recorden del que els va passar l’any anterior.
Es van avorrir amb ganes. Massa hores sense fer res i també massa hores junts.
Van menjar amb excés i es queixaven perquè aquelles fartaneres no eren bones per a la salut . A sobre el dia del sopar de Nadal- que es va cel·lebrar a casa de la mare de la Maria, el seu marit, en Josep, després d’ingerir massa copes de cava es va discutir a la taula amb un dels germans de la seva esposa. Ja feia temps que es tenien tírria per culpa d’una antiga herència que va portar més maldecaps que beneficis a la família.
L’única estona que s’ho van passar bé va ser el dia que van anar al bingo que organitza l’AEC Manlleu per aquelles dades. Fins i tot en van cantar un i es van distreure de valent.Enguany aquest acte tindrà lloc el dia 26 de desembre a les 18’30 al restaurant El Morter.
Volien organitzar moltes activitats amb el seu fill però ell – a la seva edat- tenia altres opcions més atractives.
Finalment la Maria i en Josep es van barallar a crits per una fotesa. Amb tant de tedi era inevitable. El seu fill hi era present i per això encara els va saber més greu.
El xicot que ja té 23 anys no es va pas reprimir i els hi va dir tot el que pensava:
Foteu fora les llumetes, l’arbre, el Papa Noel i tantes collonades supèrflues! En tot cas deixeu el pessebre.
Pares, va continuar: Nadal- encara que els historiadors coincideixen en què no se cel·lebra,en l’estació de l’any que va néixer Jesús- és una festa a moltes parts del món perquè a part dels cristians moltes altres religions honoren al fill de l’home com un profeta o un Buda encarnat. Un ésser lluminós que es va fer home.
I després els va recitar les benaurances contingudes a (LC 6-20-23): feliços els pobres d’esperit, perquè d’ells és el regne del cel/ feliços els afligits perquè seran consolats / feliços els humils perquè posseiran la terra/ feliços els que tenen fam i set de justícia perquè seran sadollats/ Feliços els compassius perquè seran compadits/ feliços els nets de cor perquè aquests veuran a Déu/ feliços els que s’esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu/ feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el regne del cel/ feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres/ Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han precedit.
Ho teniu clar estimats pares? Ara us he de deixar- no us baralleu- he quedat amb uns amics per fer una cervesa.

Nota de l’autor: narració dedicada a la memòria de Nelson Mandela, perseguit i empresonat durant molts anys a causa de la seva lluita per la justícia racial i social.
Article publicat al Diari de Manlleu

Il·lustració: http://www.tarragona 21.com