Skip to content

L’HOME QUE VA BUIDAR EL SAC

 

Feia temps que en JP es trobava cansat, apàtic, els problemes- que abans resolia amb rapidesa -ara se li feien feixucs.
En JP era un empresari d’èxit. Tot el que s’havia proposat ho havia aconseguit però no era feliç.
Eren les sis de la matinada quan va sonar el telèfon. S’havia divorciat i vivia sol al seu xalet. El va despenjar i es va despertar de cop. Eren els Mossos d’Esquadra. Li pregaven que anés urgentment a comissaria. Ell no deixava de preguntar-els-hi què havia passat. Les respostes eren evasives. Finalment li van dir que era quelcom relacionat amb el seu fill.
Mentre s’hi dirigia pensava el pitjor. El seu fill hauria mort en un accident de trànsit.
Va arribar tremolant. El van atendre tot seguit. El seu fill- de vint-i-cinc anys- s’havia embolicat en una picabaralla i estava detingut. Ell mateix havia demanat que avisessin al seu pare.
Finalment doncs no va ser res greu i tot es va solucionar ràpidament.
Aquest petit fet va canviar la vida d’en JP. El seu fill era- a part d’ell mateix- el més important que tenia.
Què valien les grans salutacions dels directors dels bancs on tenia els diners? La vanitat amb la qual tractava als seus subordinats? La supèrbia que sentia de ser reconegut com algú important?. En el fons ben poca cosa. Tot eren egos que li pesaven cada dia més i que el feien infeliç.
Ja tenia seixanta anys i encara no havia viscut ni un moment en pau amb ell mateix.
Va traspassar la responsabilitat de l’empresa al seu fill- que feia temps que se’n moria de ganes d’assumir-la -però és clar: ell es creia imprescindible.
Va refer la seva vida sentimental i cada dia anaven amb la seva nova esposa a la vora del riu. Omplien un sac ben ple de pedres i agafats de la mà l’anaven buidant tot tirant els rocs a l’aigua mentre gaudien del só de la remor i del seu fluir.
Era un acte carregat de sentit i ple d’emoció. Buidaven l’ànima de tot el què era superflu. Es descarregaven de centenars de coses que havien cregut importants i que no eren res més que un llastre. Quan acabaven de buidar el sac, el riu s’omplia de desitjos sense sentit i de tones d’orgull que els impedien gaudir de la vida.