Skip to content

DEPENA SL

 

Aquest era el cognom del seu pare i per tant també el seu. Quan va fundar l’empresa el seu progenitor, li van aconsellar no posar aquest nom però ell no en va fer cas. Era el seu cognom i això era motiu suficient.
Quan el seu pare es va jubilar li va traspassar l’empresa. Era petita doncs hi treballaven ell i dos assalariats.
Les coses anaven relativament bé. Era un bon professional i els seus empleats feia molts anys que eren a l’empresa i treballaven amb cura i rigor.
Aquesta estava ubicada als baixos de casa seva, la qual cosa sovint li portava molts mal de caps, doncs els clients li trucaven el timbre a totes hores i tots els dies de l’any.
Quan va esclatar la bombolla immobiliària estava treballant en uns pisos. No es van poder acabar perquè l’empresa constructora va presentar concurs de creditors. Mai va veure ni un ral.
Aquest disgust li va provocar moltes nits sense dormir i fins i tot un principi d’infart .
Li mancaven 4 anys per a poder- se jubilar. Va fer el cor fort i va segui endavant. Era un home treballador i no li feia por fer 12 hores cada dia. Quan acabava les tasques de llauner li quedava tota la paperassa que enllestia diàriament.
En tots aquests anys havia aconseguit tenir uns petits estalvis- ara mal remunerats-
i fins i tot s’havia comprat una petita parcel·la en una urbanització on pensava- si mai podia- construir-hi una caseta.
Les coses cada cop anaven pitjor. Després del que li va passar quan va ser víctima del el concurs de creditors, va decidir que tan sols faria feines de petita envergadura.
Ara fins i tot clients de tota la vida els hi costava pagar. Es passava nits sense dormir pensant si podria abonar el salari dels seus empleats, els impostos i un llarg etcètera de problemes que el feien viure en un estat d’angoixa permanent.
Aplicar la normativa de protecció de dades personals, la de prevenció de riscs laborals, i per acabar-ho d’empitjorar una subvenció en les cotitzacions d’un treballador el govern espanyol la va abolir sense respectar els efectes retroactius.També li van apujar les cotitzacions com autònom i finalment el van obligar a tributar part del que cobrava, al 42% ja que era l’administrador de la societat.
Va tornar a tenir un principi d’infart i va prendre una decisió irrefutable.Tancar l’empresa.
Va malvendre la parcel·la on havia pensat construir-hi la seva residència. No va voler gastar els petits estalvis que tenia al banc, doncs pensava que sempre cal tenir un roc a la faixa.
Va indemnitzar generosament als treballadors doncs els apreciava i tampoc volia demandes i judicis als jutjats socials. Es va donar d’alta de conveni especial a la Tresoreria de la Seguretat Social per a garantir la seva jubilació.
Ara treballa en negre, tot sol i com que no deu res a ningú i el seu fill ja no depèn econòmicament d’ells, i la seva esposa fa unes hores- en negre- a una residència cuidant un avi, no els hi manca pas de res
Sovint se’l pot sentir al bar dient: Que es foti l’Estat, visca l’anarquisme.

Narracio publicada al Diari de Manlleu al Diari de Manlleu

.