Skip to content

TOT SOL, A LA NIT

 

En Joan resideix en una urbanització. Malgrat estar casat i tenir un fill es passa moltes hores sol. S’està recuperant de varies operacions quirúrgiques i surt poc de casa. Massa sovint li cal entomar problemes derivats del despatx professional. Ho fa tant bé com sap però això el cansa i li pren molta energia.
No li plau el fred ni la calor. Li agradaria  residir en un altre lloc, portant una vida senzilla, amb temperatures agradables i especialment a la vora de la mar, dedicant-se a la seva passió d’escriure i de comunicar.
És conscient de que en aquest moment això no és possible perquè existeixen algunes circumstàncies que no ho permeten, malgrat que també sap, que no hi ha res impossible si la determinació és absoluta.
Ha complert 57 anys i ha perdut la rauxa de la joventut però ha guanyat en saviesa. A vegades pensa: si pogués tenir 20 anys amb les experiències que he acumulat ho faria tot molt diferent. Per exemple marxaria a viure a Girona on estudiaria periodisme i no tornaria a Osona.
Aquests pensaments li duren poc. És conscient que no són altre cosa que projeccions de la ment que no li permeten viure el moment present.
A l’estiu té una costum. Li agrada passejar pel carrer durant la nit. Ho fa en pijama i sabatilles. De fet, els veïns ja ho troben normal. Saben que escriu i a vegades el veuen debatent o entrevistant a alguna persona a les televisions comarcals i és sabut per tothom que la gent de la faràndula són una mica tocats dels collons.
Mentre passeja, sol, durant la nit tot fumant una cigarreta- doncs té aquest mal hàbit- es deixa acaronar per la frescor. Vivim en un món de contraris. A l’estiu després de la xafogor del dia, a la nit les temperatures es tornen, sovint, agradables i més a la vora de la muntanya.
S’omple les narius d’aire fresc i de l’olor de la gespa acabada de tallar dels jardins de les cases, mentre gaudeix de la bellesa dels punts lluminosos que decoren el firmament, penjats amb fils ben prims, com si fossin bombetes que fan pampallugues de diversa intensitat.
Li plau passejar especialment quan pensa que tothom ja dorm. Raona que en els actes més importants de la vida, inclosa la mort, estem profundament sols.
Observa algunes cases mentre medita en qui hi habita i es pregunta si són moderadament feliços o pateixen en silenci d’angoixa vital o malalties. Malgrat les conclusions que en treu- encertades o no- intenta no jutjar a ningú, perquè a la vida tots busquem la felicitat, però sovint equivoquem el camí, sense mala fe, per simple ignorància.
Narració publicada al Diari de Manlleu