Skip to content

HEROIS DEL DOLOR

 

No parlaré del patiment psíquic. Em limitaré al del dolor físic. Ser home o dona sovint suposa haver d’entomar importants dosis de dolor.
La nostra ment ens dona una eina molt important quan estem sofrint. Pensem que tot anirà bé,que ens curarem, que el dolor cessarà. També podríem pensar que no ens en sortirem i que no guanyarem aquella batalla. Els raonaments es projecten en positiu tot i que no tenim la certesa del resultat final però estic segur que aquesta actitud és curativa.
El budisme entra a fons en les causes del dolor però penso que no explica suficientment les causes del patiment físic.
El què és inqüestionable és que aquest té uns llindars molt diferents per a cada persona. El dolor mai és del tot objectiu i té un component subjectiu important. Davant el mateix dolor dues o més persones reaccionen diferent.
Mentre vivim en el cos físic, més tard o més d’hora ens afectarà. Forma part de la naturalesa humana. De fet, el patiment ens avisa de què quelcom no va bé del tot i que ens calen canvis en els nostres hàbits i en la manera de d’entendre la vida.
Ser home o dona requereix doncs- en certes ocasions- ser una mica heroi. No rendir-se, lluitar i patir. La resta d’animals que habiten aquest planeta tampoc es poden lliurar d’aquesta premissa.
Quan tenim salud tot això no ho valorem i sovint ens emboliquem mentalment en coses- de poca importància- que ens generen dolor psíquic.
Els gran herois no són Napoleó o altres sàtrapes com ell que generen o han generat mort i patiment als altres éssers. No, aquesta mena de personatges- que tant idolatrem- són l’escòria de la societat.
Els que jo estimo són persones anònimes que lluiten en silenci, que viuen el seu dolor com una oportunitat. Que no estan disposats a rendir-se fàcilment.
Quan ten’s dolor t’adones que la vida és alguna cosa més que els conflictes domèstics en els quals ens emboliquem massa sovint.
Que preciós que és rebre un raig de sol a la cara, sense dolor i sense temps Tot arribarà, segur, la vida és una lluita cap a la pau interior i cap a la felicitat. Que ningú es desesperi. El món és ple d’herois que lluiten cada dia, alguns en condicions infrahumanes.
Article publicat al Diari de Manlleu