Skip to content

EN JOSEP I EN LLUCIÀ

 

En Josep i en Llucià vivien feia anys a la mateixa escala. Si mai es creuaven es dirigien una salutació freda. Fins i tot una vegada van tenir una petita picabaralla per uns tubs d’aire refrigerant del pis d’en Josep que passaven per la façana i que en Llucià considerava que no hi podien ser.
Un dia en Josep va tenir la valentia d’acceptar la presidència d’una entitat manlleuenca sense ànim de lucre.
Casualment, es van trobar en Josep i en Llucià. Es van saludar- com sempre- sense cap entusiasme. Sobtadament en Josep es va dirigir a m’en Llucià i li va demanar si el podia ajudar en una àrea molt concreta del funcionament de l’entitat.
En Llucià va quedar molt sorprès. Mai s’hauria esperat aquell oferiment. Com que en Llucià és una persona que actua, sovint, per qüestions emotives, aquella frase li va arribar al cor li va contestar em en Josep immediatament que sí.
En Josep li va anar encomanat altres feines relacionades amb el club i en Llucià- per fer-lo content- sempre se’n va cuidar tant bé com va saber.
Va acabar sent membre de la junta directiva, involucrant-se amb tota la seva ànima. En Llucià és així, no sap fer fer les coses sense passió. Si es compromet amb algú es parteix la cara. També- tot cal dir-ho- té molts defectes que no vol explicar públicament.
La relació entre en Josep i en Llucià cada cop va ser més emotiva i van descobrir que en realitat no es coneixien de res. La seva relació es basava en conjectures mentals basades en idees preconcebudes. Lamentablement així és com funciona- massa sovint- la ment dels humans, que està carregada de suposades veritats que no es basen en res sòlid.
Sovint utilitzem el terme amic de manera molt poc curosa. D’amics a la vida n’hi ha molt pocs. Una altre cosa són els coneguts. Persones a vegades que ens cauen bé, però la cosa no arriba més lluny. Un amic és algú que està disposat a ajudar-te quan ho necessites, que t’estima i vol el millor per tu respectant-te sempre la llibertat de decisió. Els amics no ho són per un raonament mental sinó per una qüestió emocional.
A darrera del Josep que en Llucià creia conèixer, n’existia un altre d’extremadament sensible, carregat de sentiments, treballador incansable. Un home just, que sap dirigir un equip i que lluita cada dia- moltes hores- perquè l’entitat tiri endavant amb molts poc recursos econòmics però que fa una gran funció social a Manlleu. A vegades s’enfada però tot seguit busca la reconciliació.
En Josep i en Llucià un dia van parlar de l’amistat i els seus cors van decidir que en privat es dirien amics perquè així ho sentien. Ara en Llucià ha trencat el secret però sap que el seu amic no s’enfadarà pas.
En Llucià ha après una gran lliçó: no jutjar els altres a la lleugera i intenta no deixar-se enganyar per les idees preconcebudes.
Gràcies Josep per ser el meu amic i per tot el que m’has ensenyat. Llàstima, però la gent no et coneix.

Narració publicada al Diari de Manlleu