Skip to content

“LO SIENTO,PERO YO A USTED NO LE CONOZCO DE NADA”

Estava ingressat a la clínica Teknon i el matí em van donar l’alta. Tenien certa pressa doncs els calia l’habitació. Em vaig dutxar, vaig fer les maletes, que em van guardar i vaig trucar al despatx perquè algú em vingués a buscar.
Portava barba de varis dies i em picava. Per fer temps vaig demanar si hi havia una barberia a prop. Em van indicar que sí, concretament al Passeig de la Bonanova.
Un cop allà anava buscant l’establiment. Se’m va creuar un senyor amb bata blava- després em vaig adonar que altres empleats de les escales d’aquella zona de classe alta vestien el mateix uniforme- i m’hi vaig dirigir amablement en català: “perdoni, sap si hi ha alguna barberia a prop d’aquí?
Vaig notar que es molestava perquè li parlava en català i amb cara de pocs amics em va respondre: “Perdone, pero yo a usted no le conozco de nada” i va seguir caminant.
El vaig interpel·lar i es va girar. Jo li vaig dir : “Pués yo a usted sí qué le conozco”. Se’m va quedar mirant tot sorprès i jo vaig continuar altre cop en català: “ vostè és un intolerant i un mal educat. Ja s’ho farà!”
Aquesta anècdota és prou explicativa de com alguns volen buscar l’enfrontament amb el tema del català i el castellà.
Crec que hem de ser contundents quan ens falten al respecte per parlar la nostra llengua però sota cap concepte podem entrar en una batalla generalitzada per aquesta qüestió.
Com he escrit altres vegades la parla no és l’únic fet específic d’un país. Crec que podem conviure perfectament catalanoparlants i castellanoparlants.
La prova la vaig tenir a la barberia, jo parlava en català i la persona que m’atenia en castellà i vam acabar rient
Defensem els nostres drets però cal que evitar de totes totes als fanàtics que tan sols volen el català i alguns provocadors de parla castellana. Ara ja és el moment: que tothom sàpiga que la parla de cadascú no ens separa. Al contrari, ens fa més forts per caminar junts cap a la independència.
Article publicat al bisetmanari el 9 NOU