Skip to content

EN FELIU, DE CAN XARAN

 

Fa poc va traspassar la seva companya de tota la vida, la Teresa. Ella portava el pes del negoci. Amable i pragmàtica com poques. Es coneixien des de petits. No vaig poder anar a l’enterrament perquè estava malalt.
No fa massa li vaig anar a presentar els meus respectes- que amplio a tota la família i amics- i vaig encarregar el dinar.
Assegut, mentre m’esperava, l’observava atentament. En Feliu que sempre seu a la mateixa taula del local, ajudava en el que podia. Prendre nota, portar la beguda, fer cafès, cobrar. Poca cosa més podia fer perquè les cames li feien figa.
Es movia amb dificultat, però no perdia la la seva mitja rialla de tota la vida ni els ulls translúcids d’un color intensament clar.
La seva cara envia sempre un missatge diàfan. És el paradigma de la generositat, de l’estimació als altres.
Can Xaran ha estat i és la casa de molts que troben en aquella fonda el que a vegades han perdut pel camí. Solidaritat, companyia i estimació. Can Xaran no és una hostal normal. Allà els clients són tractats com amics. Formen part de la família que en Feliu encapçala assegut des de la seva taula on sempre hi ha algú al seu costat, fent-la petar. Presideix tot un món fet de plors, riures, sol·lituts, sinceritats, amistats i molts adjectius més.
Sempre disposat a escoltar, a comprendre, a donar un cop de mà a qui ho necessiti. I què li queda per a ell? El premi de què tothom l’estima i la immensa satisfacció que dóna ajudar sense demanar res a canvi.
Quan vaig anar a pagar el dinar, no em va voler cobrar la camamilla, i em va dir: “Et regalaria el menú però ja saps que són temps econòmicament difícils”. Quantes cerveses, al llarg de la vida, no m’has volgut cobrat Feliu?
Quan vaig pujar al cotxe unes llàgrimes em van lliscar per les galtes.
Vull dir-te públicament  que malgrat que les circumstàncies personals actuals no permeten que ens veiem sovint, no estàs mai sol.
La nit deu ser especialment dura, però si escoltes atentament el silenci no volgut, sentiràs centenars de veus que et donen les gràcies per tot el que has fet pels altres. La teva vida ha estat i està plena de sentit.
Són les persones com tu les que fan l’existència més agradable.
Article publicat al Diari de Manlleu