Skip to content

DEURES ESCOLARS EN PERÍODE DE VACANCES

Estic radicalment en contra de tot el sistema educatiu actual. Reconec que és una batalla que tinc perduda doncs la majoria de pares i mares els hi sembla bé. Diuen que la democràcia és el menys dolent dels sistemes. És veritat, però a vegades no és altra cosa que la dictadura dels mediocres.
Omplim els nens d’obligacions i d’assignatures, algunes perfectament substituïbles.
Per què no s’els ensenya a aprendre jugant ? Perquè no hi ha assignatures com la nutrició? la meditació transcendental?L’estudi dels egos? Aprendre a viure el moment present?…. En definitiva no se’ls donen eines perquè de grans puguin ser feliços. Tot és competició en una cursa absurda cap al carnet d’aturat.
A Osona hi ha una escassa oferta educativa així que poc s’hi pot fer. El poder establert tampoc vol un canvi en profunditat. Li fan por les persones lliures. Tenen pànic als lliurepensadors i així ens va.
Com és possible que es facin classes matins i tarda? Els nens no tenen dret a jugar? A més els carreguem amb multitud d’activitats complementaries la qual cosa ocasiona que quan arriben a casa estiguin exhausts. No volem fer de pares ni de mares. Volem guarderies on els ensenyin a competir.
Ara a Vic ja hi ha una escola Waldorf, està al seminari però em sembla que tot just fa fins a segon de primària. Al meu fill de 12 anys li han donat nombrosos deures per les vacances de Setmana Santa. Collons és que no dret a desconnectar i a jugar?! Si fos per mi hagués enviat una nota a l’escola dient-els-hi que tenim el dret a estar en família i a compartir l’oci i que els deures no s’havien pogut fer.
He proposat el meu fill de canviar a una altra escola que facin l’horari tot seguit però no ho vol. Està enganxat als seus amics. La meva companya- en aquest tema- no es vol mullar. O sia estic sol però això no vol dir que no tingui raó.
No penso anar a cap reunió escolar. Ja sé que estic en minoria absoluta i no vull perdre ni un minut en una batalla perduda. La meva companyia diu que cal anar-hi. Doncs bé, que hi vagi ella i a mi que em deixin tranquil.
L’educació actual és una fàbrica de fracassats on no s’ensenya a viure la vida en plenitud. Tan sols conceptes que s’obliden amb el temps, però així ho volen la majoria dels pares i mares els quals voldrien tenir un Messi a casa al preu que fos. Estimar no és pas això, però tampoc ens en van ensenyar a l’escola.
Ja s’ho faran!

Article publicat al bisetmanari el 9 NOU

Il·lustració: elmoco.com.mx