Skip to content

L’HOME DIBUIXAT

 

Amb un tros de carbó i un tros de cuiro vermell, dibuixa’m un senyor sense llana al clatell/ ……./ Jo sóc l’home dibuixat el que no té carn ni cos. D’homes dibuixats com jo si mireu en veureu molts/.……./ I jo sóc l’home dibuixat, el que està fet de paper. D’homes dibuixats com jo, cada dia en neixen més/.……../ Jo sóc l’home dibuixat, el que no té cos ni carn, d’homes dibuixats com jo, se n’aprofiten els grans.
Aquestes són algunes de les estrofes de la cançó que va composar Jaume Sisa i que va titular amb el nom de l’home dibuixat. Sisa el més galàctic i surrealista dels cantautors en llengua catalana. Un artista grandiós que a la resta de l’Estat pràcticament no se’l coneix perquè no volen saber res de la música en català. Ells s’ho perden!
Us proposo que escolteu aquesta cançó mentre llegiu aquest l’article. Tan sols cal clicar a Internet : lletra de l’home dibuixat de Jaume Sisa. Al costat hi ha un vídeo on Sisa interpreta aquesta cançó acompanyat per l’orquestra Plateria. És la primera: quatre minuts i set segons inoblidables
Diu el govern central que la crisi va amainant. Això no és veritat. Els més desvalguts ho han perdut tot i l’Estat social és víctima d’un atac conservador sense precedents.
Evidentment dels homes dibuixats- com diu Jaume Sisa- se n’aprofiten els grans.
A aquests homes dibuixats fets de paper- com diu la cançó- se’ls ha robat la dignitat, que és un bé sagrat i irrenunciable.
Què és una persona a qui li has xuclat l’essència? És hora que als homes dibuixats se’ls retorni la carn i el ossos i si això no es fa, cal sortir al carrer perquè la dignitat no és pidola. És un dret natural inherent a totes les persones.
Com diu amb ironia, una estrofa de la cançó, no podem acceptar penjar-li llaços vermells ni dibuixar-li dents d’or i a l’esquena un cartell que digui: no estic mort.
El protagonista d’aquest article no sóc jo ni tan sols en Jaume Sisa sinó que són les persones que es queden i s’han quedat sense res, excepte els deutes. Com diu Sisa d’homes dibuixats cada dia en neixen més i això passa perquè els nadons venen al món amb uns pares arruïnats a qui ja no els queda res.
Per acabar un parell d’estrofes més- una repetida- doncs aquest article és un homenatge sentit als perdedors i també a m’en Jaume Sisa.
/ I amb una aigua mineral, dona-li un bany al cap, un nom original i per bandera un drap que digui/ Jo sóc l’home dibuixat, el que no té cos ni carn, d’homes dibuixats com jo se n’aprofiten els grans.

Article publicat al Diari de Manlleu