Skip to content

ANÈCDOTES D’UN CORRESPONSAL DE PREMSA

 

Devia tenir uns divuit anys i era el corresponsal del Tele/Expres a Manlleu. Era un diari molt llegit que sortia a la tarda. La seva ideologia era antifranquista. El règim agonitzava i la censura s’havia tornat més benvolent.
Algunes informacions que abans haguessin estat impublicables -aleshores, especialment- si eren noticies locals les podien publicar.
La tàctica del Tele/Expres era molt poc ètica: es tractava de cremar als corresponsals. Mal pagats i fins i tot sense un carnet acreditatiu. Nosaltres fèiem les petites notícies que cabrejaven al règim
En aquella època jo era molt inconscient i la veritat, tenia molts collons. Vaig publicar un article- amb una fotografia- d’una persona pescant en un bassal en un carrer del barri de l’Erm, denunciant així el mal estat de la via pública en aquell barri.
Em van fer arribar que l’Arqués- que era l’alcalde-, estava molt cabrejat i que prendria represàlies contra la meva persona. Pel mateix conducte vaig contestar que si em passava la més mínima estava disposat a tot. Era veritat. L’Arqués devia pensar: aquest “nano” està sonat i per tant és perillós. No va ocórrer res.
A poc a poc em vaig anar desinflant. El carnet de col·laborador-, malgrat les promeses del director- no arribava mai. Era un periodista indocumentat i odiat pel règim i els prohoms franquistes locals.
Cada vegada passava menys notícies. Em sentia utilitzat. Potser per això el director em va encarregar de fer una entrevista amb en Jaume Sisa que actuava a Roda de Ter. Una tàctica per enfortir-me la moral.
Em vaig presentar a Roda per la cara. En aquella època tot era molt estrany. Vaig dir que era periodista del Tele/Expres i em van deixar entrar. Em vaig dirigir al camerino d’en Jaume Sisa i li vaig demanar per fer-li una entrevista quan acabés el concert. Em va contestar que sí.
Li vaig fer la primera pregunta i em va respondre: per què no ho deixem i anem a fer unes cerveses? Fet! Li vaig dir jo, i l’entrevista no es va fer mai i és clar el director es va cabrejar.
La cirereta del pastís, va arribar uns mesos més tard. Corrien rumors insistents que a Roda de Ter la Guardia Civil havia detingut a un etarra. A Roda no hi havia corresponsal i ho cobria el de Manlleu.
Sense cap carnet acreditatiu- i per iniciativa pròpia- em vaig presentar a la caserna de Roda i vaig preguntar que hi havia de cert sobre aquells rumors. Em van detenir immediatament. Jo insistia en que era corresponsal del Tele-Expres i ells no paraven de preguntar-me coses sobre ETA. Després d’unes quatre hores va treure la cara per telèfon el director del Tele/Expres i la Guardia Civil em va deixar marxar.
Ja mai més vaig escriure al Tele/Exprés però ara ja sabeu com i quan vaig començar a articular frases als mitjans de comunicació.
De moment segueixo en actiu – amb alguns lapsus per circumstàncies del guió de la vida-i amb ganes de continuar gràcies a vosaltres, que em llegiu i em feu arribar els vostres comentaris.
Article publicat al Diari de Manlleu