Skip to content

“MY WAY” (A LA MEVA MANERA)

Alguns articles o narracions que escric me les inspiren cançons que escolto i que fan vibrar el més profund que hi ha a dins meu.
“My Way”, és un clàssic que cantada per Frank Sinatra et posa la pell de gallina.
Hi ha una part de la cançó que es pot traduir així: “I ho vaig fer a la meva manera.He estimat, he rigut, he plorat,. Vaig tenir males experiències, em va tocar perdre i ara que les llàgrimes cedeixen trobo divertit pensar que vaig fer tot això…Jo sí que ho vaig fer a la meva manera. Què és un home? Què és el què ha aconseguit? Si no és a ell mateix, llavores, no té res. Dir les paraules que realment sent i no les paraules d’algú que s’agenolla. La meva història demostra que vaig assumir els cops i ho vaig fer a la meva manera. Sí va ser a la meva manera”.
Brutal! En aquest text em sento retratat. Si en sabés prou, ho podria haver escrit jo, parlant de mi mateix.
Sempre he fet les coses a la meva manera, he plorat, he rigut, he estimat,he assumit els cops que a vegades m’han fet trontollar de dolor, però a la meva manera. No he callat el què pensava i mai m’he agenollat, no he acceptat les paraules ni les idees que no compartia i que eren pensaments acomodaticis i prestats.
Ho repeteixo: Ho he fet a la meva manera. Què collons, i n’estic orgullós!
Amb 57 anys m’he tornat una mica més savi. No pas molt. I analitzo les coses amb més tranquil·litat, però ho segueixo fent a la meva manera.
Una vegada, un dona que estimava molt em va clavar un punyal per l’esquena. Me’n vaig sortir. És clar, a la meva manera i amb l’ajuda d’alguna ampolla de vodka (cosa que no aconsello).
Quan vaig estudiar la carrera de Graduat Social (actualment anomenada Relacions Laborals , amb l’obligació, si es vol exercir, de col·legiar-se com a Graduat Social) tan sols vaig anar un dia a classe i evidentment als exàmens. Un company em passava els apunts.Ho vaig fer a la meva manera..
El primer judici que vaig realitzar a la Magistratura del Treball- actualment Jutjats Socials- on tenim la mateixa competència que els advocats, va ser contra l’INEM i ho vaig fer tant, però tant, a la meva manera, que el Magistrat em va expulsar de la sala.Per cert, es va repetir i vaig guanyar.
He patit una malaltia greu de la qual encara tinc seqüeles. Els metges han estat els meus assessors però la última decisió sempre l’he presa jo. Tan sols en un moment en què vaig estar molt greu no vaig poder decidir. Ho vaig fer i ho faig a la meva manera.
Ara que intento seguir els ensenyaments del cristianisme i del budisme- la veritat és que amb poc encert- també ho faig a la meva manera. Segur que sóc el deixeble més difícil que existeix. Però el Gran Esperit ja ho sap i pensa: ” que ho faci a la seva manera- ja n’anirà aprenent- és la única solució possible”.
Myyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy Wayyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy!!!!!!!!!
Article publicat al Diari de Manlleu.     Dedicat a Miquel Valls i a tota la seva família.

Il·lustració: fotoscantantes.blogspot.com/…e-frank-sinatra-html