Skip to content

INTEL·LECTUALS? AU VA!

 

Quan esporàdicament, a vegades, alguna persona m’ha dit- sense cap mala fe- que era un intel·lectual, li he contestat que per favor no em qualifiqués així doncs era un mot que no podia suportar.
Primer voldria aclarir la diferència entre un intel·lectual i un savi. El savi sap estimar la vida i viure amb intensitat el moment present. En canvi un intel·lectual té coneixements acumulats en més o menys quantitat, d’alguna ciència o de la cultura oficial. Per estripar aquests esquemes culturals tant estrets, va aparèixer fa anys, el moviment underground.
Sovint aquestes llumineres- que per cert donen poca llum- són persones carregades de supèrbia i vanitat. Si rasques una mica,massa vegades, no queda res d’interessant.
Les persones necessitem configurar-nos una personalitat perquè si no és així ens trobem incòmodes i perduts. Això és un engany. Es tracta d’un conjunt d’agregats que tenen molt poc a veure amb la nostra vertadera essència. Parteixen sovint de raonaments mentals inamovibles i neguen el què no coneixen. Els savis estan oberts a aprendre cada dia i no tenen “pre-judicis”. Els coneixements importants són fruit de l’empirisme o sia de la pròpia experiència. La resta són pensaments prestats que configuren una falsa personalitat.
El intel·lectuals fan com alguns metges (no pas tots), tracten segons l’especialitat: braços , cames, fetges etcètera però obliden una cosa bàsica. Les persones són una unitat i quan alguna cosa s’espatlla hi sol haver raons emocionals profundes.
Els intel·lectuals conformen els seus exercits preferentment amb la raó de la qual en fan déu, el qual van inventar al segle XVIII i discuteixen- sovint- per qüestions d’enveja.
Els savis són tolerants i valoren les opinions oposades perquè sempre poden aprendre quelcom.
Els savis, respecten la raó perquè és una eina imprescindible però el seu exercit el formen les persones, els arbres, les roques i els ocells del cel.
Mil vegades prefereixo un pastor – que no sàpiga llegir ni escriure- integrat però amb el seu ramat i la natura que a un intel·lectual carregat de vanitat.
Llàstima, perquè als 57 anys no sóc gens savi però ja no m’empasso segons quines collonades.
Article publicat al bisetmanari el 9 NOU