Skip to content

EL MORALISTA

S’havia proposat ser un virtuós. Volia extirpar de la seva vida la supèrbia, la cobdícia, la luxúria, la ira, la gola, l’enveja i la peresa. La realitat però n’era una altra de ben diferent. Cada vegada que volia ser humil s’adonava que tractava a les persones amb supèrbia. Li agradaven amb desmesura els diners i per tant no era gens generós. Sovint imaginava escenes sexuals que ell qualificava de perverses i no podia controlar de cap manera la castedat. Quan li portaven la contraria tenia atacs molt forts d’ira. No tenia cap temprança i la gola el dominava doncs era un hedonista a qui li agradaven tots els plaers sense cap mesura. Quan a algun conegut les coses li anaven bé el corsecava l’enveja i no practicava la caritat amb ningú. Per acabar-ho d’adobar no era gens diligent, la peresa podia amb ell.
Cada dia s’anava a confessar i el capellà li deia que no afluixés i que persistís en el seu esforç cap a una moralitat perfecte. Que el premi ja arribaria.
Ja desesperat del tot li va dir al mossèn que ja no es confessaria més, doncs li era impossible ser un virtuós.
Un dia va visitar a un monjo reconegut per la seva compassió i comprensió del sofriment. Li va explicar el que li passava i aquell li va contestar: “ les virtuts i els defectes, que tu en dius pecats, són les dues cares de la mateixa moneda. Són egos. Si vols tornar a néixer primer has de morir. I això vol dir que has de treballar perquè aquests egos s’afebleixin, sense donar-te cap culpa però observant tot el què fas. Per la via de la repressió no aconseguiràs mai res. Potser alguna petita victòria momentània però més tard o m és d’hora recauràs i tindràs un fort sentiment de culpabilitat que t’amargarà la vida.La repressió enforteix els egos. La llum ja és a dins teu, deixa-la sortir.”
Un dia es va creuar casualment amb el capellà i aquest li va preguntar si havia aconseguit cap avanç en la seva lluita per a ser virtuós.
Ell li va contestar: “ Mossèn, des de que no m’esforço per a ser virtuós i practico l’autoobservació he millorat molt. Tracto a les persones amb més respecte, tinc clar que els diners no ho són tot a la vida. Com que practico el sexe de manera habitual m’he tornat menys luxuriós, a vegades tinc algun atac d’ira però cada cop menys. També vaig trobant la justa mesura de les coses. M’alegro quan la gent m’explica que els seus afers els surten bé i actuo amb més diligència en el negoci i en les coses del cada dia. A més tampoc cal obsessionar-se doncs tinc tota l’eternitat.
Per cert s’ha adonat que fa un dia preciós i que el sol ho omple tot de llum?” I es va acomiadar cordialment.
El capellà es va quedar palplantat amb un ulls com taronges, sense entendre res, mentre mirava amb luxúria una noia que passava, i es va dir per a ell mateix: “Aquest paio està sonat però jo ja vaig fer tot el què vaig poder per ajudar-lo.”
Llucià Guiteras
Narració dedicada a Miquel Jordà i a tota la seva família.

Narració publicada al Diari de Manlleu

Il·lustració: www.reprodrat.com/…-bosco/jardín-de- las-delicias… (En aquesta obra El Bosco pinta els set pecats capitals)