Skip to content

JOAQUIM VIVAS, OSONENC DE L’ANY

Els lectors del 9 NOU van votar democràticament a Joaquim Vivas com a Osonenc de l’any. Quan ho vaig saber em vaig posar molt content, doncs és una persona per la qual sento una gran estimació que crec que és mútua, perquè així m’ho demostra.
A vegades la virtut no és altre cosa que un ego disfressat. Hi ha persones que sense negar la seva entrega al proïsme, ho fan perquè així es senten importants. Això més que una virtut és un defecte.
No és el cas d’en Joaquim. Ell actua amb el cor i per tant no hi trampa possible.
Quan estàs al seu costat notes una forta energia vital i d’estimació a la vida. Sents una escalfor difícil de definir. Ell forma part de tu.
Saps que en Joaquim mai et deixarà sol. Que no criticarà mai el que penses o fas. Simplement et tramet una estimació incondicional.
Des d’un cristianisme de base, ben entès, gaudeix de la vida i com que és feliç amb ell mateix li sobra energia per a regalar als que més ho necessiten.
Ningú pot donar el què no té. Per a poder regalar, cal primer estar en pau amb un mateix i estimar-se.
Com que tot això ho te cobert a bastament, disposa d’una energia que s’assembla a la tramuntana quan bufa de valent, i la canalitza obsequiant amb el seu amor a tothom que ho necessita.
Com sempre diu ell ,la seva família i especialment la seva esposa (persona d’una sensibilitat extraordinària), li són un gran suport.
A m’en Joaquim, la vida li ha donat- com a tots- alguna bufetada que l’ha fet trontollar, però no es rendeix mai, perquè estima la vida amb passió i sap que quan es posa davant del mirall al matí, no es reflexa tan sols ell, sinó que hi veu tots els éssers de l’Univers que pateixen.
Que en Joaquim vingués a viure a Manlleu va ser un regal extraordinari. De fet però ell se sent manlleuenc però per sobre de tot sap que és ciutadà del món.
Quan Miquel Codina, president del Consell d’Administració de Premsa d’Osona, li va manifestar a l’entregar-li el premi, que sabia que dormia poc però que es notava que estava despert i amb les antenes posades, va encertar plenament.
La consciència d’en Joaquim no dorm mai, en tot cas, a vegades- si està molt cansat- s’agafa un petit repòs per a tornar a emprendre, amb més força si cal, l’alegria de viure.

Article publicat al bisetmanari el 9 NOU

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*