Skip to content

VIURE EN LA SIMPLICITAT

 

Havíem estat treballant de valent a les oficines de l’AEC Manlleu preparant el MASC. El primer Manlleu Special CUP per a futbolistes disminuïts psíquics del que trobareu amplia informació en aquest setmanari. A les oficines del club hi ha un espai que hi ha un aparell d’aire condicionat, però força hores ens va tocar treballar a la part on no n’hi ha. Estàvem cansats, suats, però contents. Aprofito per donar-li un cop baix al meu amic i president de l’AEC Manlleu, Josep Anglada: manca pressupost”presi”?.
Em vaig asseure en una taula a la terrassa del bar amb altres coneguts. Vaig demanar una beguda mentre parlàvem tranquil.lament.
La xafogor i la calor anaven minvant i un brisa lleugera m’’acaronava tot el cos. El dia anava morint i les caderneres volaven baixes com si encara els quedés molt per fer abans de la posta. Les gavines cridaven, suposo per avisar als depredadors que no s’apropessin als seus nius.
A poc a poc em vaig anar relaxant, ben escarxofat a la cadira. El líquid m’entrava suaument per la gola i el temps s’anava aturant.
La lluminositat esmorteïda dels capvespres d’estiu sempre em produeix una forta sensació de benestar.És un dels pocs moments en què sóc capaç de viure el moment present sense demanar res a la vida. Gaudeixo i ja està.
Vaig pensar en què els humans ho compliquem tot. Com m’agradaria viure en la simplicitat! Sense presses, amb el que jo considero necessari, que cada dia és menys. Fent exclusivament el m’agrada o senzillament no fent res. Lluny de problemes, de desitjos i de maldecaps. De viure així no ens van pas ensenyar a l’escola i malauradament els nostres pares tampoc.
Per aconseguir aquest estat es necessita pràctica o sia generar un hàbit positiu. A la nostra societat aquest valor li interessa ben poc, per no dir gens, però en canvi tothom desitja ser feliç(?). Em penso que ho tenim tot capgirat i per això el sofriment psíquic es multiplica sense aturador.
Acabo amb una frase d’Anna D’Ax que em va ensenyar un lector del 9 NOU, el qual em va respondre, ple de sentiment, un article que hi havia publicat: “La simplicitat i la grandesa són germanes inseparables. Filles elegides de la saviesa”.

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*