Skip to content

LA GRANDESA DE L’AEC MANLLEU

Es va acabar el MASC, el torneig per a persones discapacitades psíquiques, que va organitzar l’AEC Manlleu, amb el suport de l’Ajuntament de la nostra ciutat, la Diputació de Barcelona, Acell, Special Olímpics i Sant Tomàs. Quan tothom ja havia marxat ens vam quedar al bar del Municipal. Hi havia diferents converses creuades. Es va generar el debat de quins eren els objectius principals de l’entitat que dirigim sense cap ànim de lucre (més aviat el contrari).
Hi havia qui defensava que el més important era mantenir el primer equip a la tercera divisió, ja que si no ho aconseguíem seríem criticats.
Reconec que en bona part és veritat però els qui s’encarreguen d’aquest tema estan treballant de valent per confeccionar un equip competitiu amb el poc pressupost que tenim.
La meva opinió diferia bastant. Jo penso que la grandesa de l’AEC Manlleu rau
en tots els nens i joves que estan a la nostra escola de futbol, que són un 400.
A part de d’ensenyar-los a jugar a futbol intentem inculcar-los uns valors afegits: l’amistat, la solidaritat, el respecte, el joc net etcètera.
També estic especialment orgullós del nostre equip de discapacitats psíquics.
El dissabte a la nit vam fer una festa amb música amb els participants del MASC. No ho podré oblidar mai. Veure aquelles persones discapacitades ballant i cantant em va arribar al cor. I nosaltres amb ells: cantant, abraçant-nos, i ballant. Que gran!
Per tot el què he explicat penso que la grandesa de l’AEC Manlleu és molt més que l’equip que milita a la tercera divisió. Si aquest fos l’únic objectiu trobaria absurd pertànyer a la junta directiva.
Entenc que la majoria de persones valoraran la nostra gestió en base dels resultats del primer equip de l’entitat però no ho trobo just per varies raons: el futbol base està molt ben organitzat, i l’AEC Manlleu- que no oblidem que porta la C de cultura, entesa en un sentit ampli- ara té un equip de disminuïts psíquics. S’ha organitzat el campionat de Catalunya per a persones discapacitades (cosa que es va fer la temporada anterior) i activitats com el MASC.
A vegades em sento cansat però això ho compensa tenir al davant un president com en Josep Anglada, que et dona un suport incondicional.
Em cal insistir que totes les persones que s’encarreguen dels fitxatges del primer equip, estan confeccionant amb poc pressupost, un conjunt per mantenir-nos sense problemes a la tercera divisió i si podem promocionar a segona B- com ja ha passat dues vegades els darrers anys- molt millor, però tots sabem que en el futbol els pronòstics sempre són difícils per no dir impossibles.

Article publicat al Diari de Manlleu

Il·lustració: www.resultados-futbol.com/Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*